Un pas enrere de la sobirania fiscal.

sobirania_copyTothom sembla estar d’acord en què, quan parlem d’estructures d’Estat, la primera i més important és l’Agència Tributària. Sense recursos, ja sabeu, no hi ha res a fer. Per tant, el primer pas és tenir sobirania sobre els propis ingressos tributaris i no deixar-los, com passa ara, en mans de l’estat espanyol.
A Catalunya disposem, per obra i gràcia de l’Estatut retallat, d’una Agència Tributària que, per a què us feu una idea, només té competències sobre el 5% dels impostos no locals que paguem tots els catalans. Així que semblaria lògic mirar de potenciar aquest ens per tal que estigués en disposició de gestionar el 100% dels tributs.

La sorpresa la trobem quan llegim el Diari Oficial de la Generalitat del dia 10 de desembre de 2012 i trobem la publicació d’un Conveni de col·laboració amb els Registradors de la Propietat (cos de funcionaris de l’Estat, no ho oblideu, com el sr. Mariano Rajoy) pel qual la Generalitat els cedeix la gestió, liquidació i recaptació dels impostos que corresponen a la Generalitat (Successions i Donacions, Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i Impost sobre el Patrimoni). Òbviament aquests Registradores es cobren els seus honoraris (que no són pocs) a banda de què, per cada complementària o sanció tributària que facin, la Generalitat haurà de descomptar un 25% dels ingressos addicionals que serviran per augmentar una mica més els honoraris d’aquest cos de funcionaris de l’Estat.

Aleshores un es pregunta: què és el que entén el Govern per “estructures d’Estat”? No seria més lògic que les funcions tributàries les fessin els funcionaris catalans de l’Agència Tributària de Catalunya (que per això es va crear) en comptes de cedir-les a un cos de funcionaris de l’Estat, i que a més a més implica un sobrecost per a la Generalitat? Si Catalunya aspira a tenir un Estat propi no pot començar a cedir la gestió dels seus impostos als funcionaris de l’Estat del qual es vol independitzar. L’Agència Tributària de Catalunya ha de ser alguna cosa més que una placa de colors en un edifici de cartró pedra. Hem de dotar-la amb les màximes competències que permeti l’actual ordenament jurídic i hem de desplegar-la territorialment. Tenim marge: recuperar les competències de la recaptació en via executiva que tenim cedides a l’Estat; assumir les competències del Tribunal Econòmic Administratiu, tal com preveu l’Estatut; recuperar les competències cedides als Registradores; assumir les competències tributàries de l’Administració local en mans de les Diputacions; i desplegar l’Agència territorialment.

La decisió de signar ara un Conveni amb els Registradors és un pas enrere en el camí cap a la sobirania. El més greu de tot es que aquest Conveni lliga la Generalitat per un mínim de tres anys (prorrogables) i que preveu l’ampliació a altres figures tributàries les facultats cedides als Registradores de la Propiedad.

Francament, amb aquest tipus de decisions veig el camí cap a la independència ple d’obstacles … col·locats per els mateixos que diuen que ens hi volen portar.

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s