Si ets envàs: a la brossa vas!

Punto-VerdePer fi s’acava la maleïda campanya. Ja estava una mica fart de sentir la cançoneta de “si no éts envàs, pregunta on vas”. No, si haig d’admetre que ha tingut “pegada” la cançoneta dels nassos. Aquelles tres mosses amb perruca tipus Las Virtudes, sobreactuant dramàticament amb un gerro de Murano o un tetrabrick a la mà, en comptes d’una calavera, com si estiguessin recitant Hamlet, resultaven d’allò més frikie. Suposo que aquest era part del pla per impactar i que en parléssim tots.

“Separar bé, la nostra responsablilitat” diu el lema de la campanya institucional a favor del reciclatge. Doncs què voleu que us digui, jo no estic d’acord. A mi em sembla que la responsabilitat comença, primer, pels fabricants, els quals no tenen cap pudor de produir objectes embolicats amb tot el que faci falta per a què els comprem. A més, cada cop fabriquen les coses de manera que durin menys temps (us recomano el reportatge sobre l’obsolescència programada) i així les renovem amb més freqüència. Això no fa més que generar encara més residus. A casa ens rebelem contra això i no renovem res (clar que, amb la crisi tampoc no ens ho posen fàcil). El cotxe més nou que tinc, per exemple, té 25 anys; no tinc tele plana, el meu PC té més de deu anys i fa més de dos anys que no canvio de mòbil. Ja veieu que apliquem el primer principi de la sostenibilitat: reduir els residus.

Però, no us penseu, a casa sempre hem separat estrictament els residus. Tenim una galleda pel vidre, una altra pels maleïts envasos de plàstic i de metall, separarem a banda el paper, les piles i finalment, la resta. Sempre ho hem fet així. Separem bé, com diu la campanya perquè és la nostra responsabilitat. Ara, també us dic que aquí s’acaba la nostra responsabilitat i comença la de l’ajuntament. Però quan baixo al carrer a llençar els residus escrupulosament classificats, em trobo que només hi ha un únic contenidor per recollir les escombreries. De manera que llenço en aquest contenidor la bossa amb el rebuig, després la bossa amb el metall i els envasos de plàstic, el paper i, finalment (per a què no faci garire terrabastall) la bossa amb el vidre. Suposo que no esperaran que, a banda de reciclar, me’n vagi d’excursió pel barri a buscar contenidors de colors que l’ajuntament no ha considerat convenient col•locar prop de casa meva. Si tant important és reciclar haurien de col•locar contenidors a tot arreu de la mateixa manera que col•loquen els contenidors d’escombraries tradicionals. Mentre ells no demostrin que s’ho prenen seriosament jo no mouré un dit més del que em correspon.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s