Bon viatge!

ramon casasQuan escric aquestes línies encara no he llegit la Declaració de Sobirania pactada pels partits polítics. Tot i així, i si tot segueix el seu curs lògic, aquesta serà aprovada amb la inclusió (en coherència amb el seu títol) de la manifestació explícita que la sobirania del poble de Catalunya resideix en el Parlament de Catalunya.

M’atreveixo a dir que aquest fet és més transcendent que la convocatòria d’un referèndum per la independència i, fins i tot, d’una eventual declaració unilateral d’independència. I és que, quan es produeixi de forma solemne l’aprovació de la Declaració de Sobirania per part del Parlament de Catalunya comportarà un trencament amb la interpretació tradicional de l’article 1.2 de la sacro-santa Constitució espanyola. Aquest fet representarà alguna cosa així com perdre la virginitat. A partir d’aquest moment ja no es podrà tornar a l’estat virginal anterior, encara que ens féssim tots monjos.

Un cop manifestat que és el poble català a través del seu Parlament el dipositari últim de la sobirania ja no hi podrà haver Tribunal Constitucional ni cap instància de cap mena que pugui contradir el que lliurament decideixi el poble de Catalunya. Sense aquesta declaració no seria possible convocar al poble català en referèndum per decidir el seu futur. Sense aquesta declaració, el Parlament no podria proclamar la independència de Catalunya arribats el cas.

D’altra banda estarem enviant un missatge clar a la comunitat internacional. Els estarem dient que tenim la ferma i democràtica determinació de decidir el nostre futur per nosaltres mateixos. A partir d’aquí ens començaran a pendre en consideració com a subjecte polític, cosa que l’Estat espanyol sempre ens ha negat.

Però preparem-nos. Aquesta declaració no deixarà indiferent l’Estat espanyol que atacarà amb tot allò que tingui al seu abast. I no és d’extranyar. Penseu que l’article 2 de la seva sacro-santa Constitució diu que es l’Estat es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols. Per tant, un cop dissolta, deixa de tenir vigor la Constitució espanyola. El mateix li pot passar al Rei, que és el símbol de la seva unitat. Això comportaria que deixaria de tenir aquesta funció simbòlica.

En fi, que amb l’aprovació de la Declaració de Sobirania per part del Parlament de Catalunya haurem començat un viatge sense bitllet de tornada. Mirem de no fer-ho en low-cost.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s