La síndrome d’Estocolm

barcelonadecideixLlegeixo amb estupor les declaracions del portaveu i conseller de la Presidència, l’Honorable Homs, que la Generalitat es planteja com a següent objectiu la celebració d’una consulta no vinculant. Diu que es farà servir la competència de la Generalitat per a fer consultes, tal i com reconeix l’article 122 de l’Estatut, que és aquella part que miraculosament no va trinxar el Tribunal Constitucional.

Entenc que parli de no fer servir el cens electoral, ja que és precísament aquest detall el que distingueix un referèndum (que necessitaria l’aval de l’Estat), d’una consulta, en termes del mateix Tribunal Constitucional. El que no entenc és que parli dels seus efectes “no vinculants”. Per què ens hem de posar una corda al coll nosaltres solets? Per què diu això el conseller de la Presidència just el dia següent de què el Parlament proclami solemnement que “el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”? Què se n’ha fet de la sobirania del poble de Catalunya per a què un conseller del Govern digui que no el vincula el que expressi el poble en les urnes? Per què barreja i confon el concepte consulta amb el seu caràcter o no vinculant?

Si el conseller vol fer una consulta no vinculant que no es molesti a fer res ni a malbaratar recursos públics. Els ciutadans de Catalunya ja vàrem realitzar aquesta consulta que ell proposa fer ara des de la Generalitat. Van ser les consultes populars en què vam votar un milió de persones i que van culminar amb la consulta de Barcelona Decideix del 10 d’abril de 2011. No cal que ho torni a repetir. Si es convoqués una consulta no vinculant serien molts els ciutadans que no es sentirien interpel•lats i, per tant, no anirien a votar. I amb una baixa participació és evident que no tindra cap efecte positiu. És aquest el seu propòsit?

El que necessitem és que convoqui una consulta i que digui que per al Govern de la Generalitat sí serà vinculant, diguin el que diguin les lleis espanyoles i el Govern de l’Estat espanyol. El que comptarà davant la comunitat internacional és la intenció amb què la convoqui el Govern de la Generalitat. Ells li donaran el valor que li donem nosaltres, no pas el que li doni Espanya.

Tenir dret a decidir vol dir tenir dret a escollir. I per a poder escollir cal estar en possessió de la llibertat. Em fa l’efecte que portem tants anys cautius que no sabem ser lliures. Si acabem de proclamar solemnement davant el món que som sobirans, que som lliures, no necessitem més aval ni més vistiplau que el dels ciutadans de Catalunya.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s