Servidors públics.

Farà cosa d’uns tres anys vaig tenir el plaer de coincidir en un programa sobre economia a la Cadena Ser amb el Jordi Miralles, que aleshores era el coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa i secretari de la mesa del Parlament de Catalunya. Ara, un cop abandonada la política, ha retornat a la seva professió de sempre: fer de carter. És, lamentablement un cas excepcional, com el de la Montserrat Tura que ha tornat a fer de metge, la seva professió. Malauradament aquests casos són notícia perquè són l’excepció quan haurien de ser la norma.

Quants polítics coneixeu que no tenen professió coneguda? Quants polítics porten tant de temps al partit que en sa punyetera vida han treballat de res més? Massa. Tanta vocació de servei públic és sospitosa. Especialment en molts personatges (no em feu dir noms!) que fan més pinta de servir-se que de servir els altres.

Una altra cas és el de l’ex-conseller Recorder que acaba d’anunciar que deixa l’escó al Parlament i se’n va a la privada, a exercir d’advocat, diuen. I un pensa, home, mira què bé, una altra excepció com el Miralles i la Tura. Però quan escoltem que, en realitat, se’n va a treballar per a l’auditora KPMG la cosa sona radicalment diferent. Aquest és el típic cas conegut com “portes giratòries” entre el sector públic i el sector privat. Ara no estic molt al cas, però no hi havia una llei que impedia als ex-consellers durant un període de dos anys anar a treballar amb empreses que tenen contractes amb la Generalitat? Bah, no em feu cas que potser ho vaig somiar. A veure quan triga a tornar.

Però el que se’n porta la palma és Sa Majestat (dit això de Palma sense doble sentit, que consti). Resulta que el primer dels servidors de l’Estat, el cap de l’Estat, quan té problemes de salut va a operar-se a una clínica privada. És que no confia en la sanitat pública? És que no confia en la professionalitat dels treballadors públics? Quant ens costen aquestes operacions en una clínica privada? Per què ningú no fa aquestes preguntes i ho veu com un fet natural? Doncs perquè no es tracta de cap comportament que surti d’allò esperable, encara que no sigui correcte. La notícia seria que l’operessin en una clínica pública.

Hem arribat a un punt en què en els comportaments dels nostres servidors públics res no ens sorprèn més que actuïn sincerament com a veritables servidors públics. Mala senyal.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s