“Corralito” a Catalunya.

En una illa del Mediterrani, a més de tres mil quilòmetres de distància de Catalunya, on a dures penes viuen un milió de persones, l’Estat que la governa ha decidit fer un “corralito” per indicació de la troika, a canvi d’un rescat de 10.000 milions d’euros. Aquest fet ha causat molt rebombori i ha indignat, no només als soferts ciutadans de Xipre, sinó també als comentaristes polítics del nostre país.
Un d’aquests comentaristes ha estat l’admirat Jordi Basté a RAC1 que aquest matí, en el seu davantal habitual, ha posat a caure d’un burro les autoritats xipriotes: “qui roba a un banc és un lladre, però qui roba als clients és un quinqui” es lamentava el Basté. S’entén la indignació quan es fa des de l’empatia i un pensa que una mesura així ens la podrien aplicar a nosaltres qualsevol matí de divendres.
El “corralito” xipriota de marres, com sabreu, consisteix en retenir, com si fos un impost, el 6,75% de tots els dipòsits bancaris que no arribin als 100.000 euros. Als que passin d’aquesta xifra se’ls aplicarà una confiscació del 9,9%. D’aquesta manera es penalitza qui té uns calerons estalviats la qual cosa ha semblat intolerable no només al Basté sinó també a tots els comentaries habituals que l’acompanyaven: Pilar Rahora, Màrius Carol, Xavier Sardà i Paco Marhuenda. Dels seus comentaris indignats m’ha semblat interpretar un cert horror a l’imaginar-se que ells mateixos poguessin patir una mesura com aquesta. Molt humà i molt empàtic per la seva part.
Però, penseu, què són els diners que un acumula al Banc? En principi, són els estalvis. Molt bé. Aleshores, si són estalvis, són aquella part dels diners que a un li queden després d’haver cobert les seves necessitats primàries i, potser, algun merescut caprici més. Si és així, la mesura xipriota no estaria traient el pa de la boca a ningú. Això no la fa ni més bona ni més justa, que consti. Dic això perquè pitjor seria requisar els diners a la gent abans de què poguessin satisfer les seves necessitats bàsiques, no creieu? Això sí seria de malvats i cruels. Si això passes, no em puc ni imaginar quina seria aleshores la reacció del Basté i els seus tertulians. I això que estem parlat d’una illa a més de tres mil quilòmetres de distància!.
Però, ai amics! Resulta que això ja està passant a casa nostra! La Generalitat de Catalunya ha aplicat un “corralito” sobre la nòmina de 200.000 treballadors públics catalans confiscant-los l’equivalent al 7% de la seva nòmina, és a dir, dels seus diners. És tant com agafar-los dels comptes corrents dels treballadors, igual que ha fet el Govern xipriota. En aquest cas, però, no es tracta dels estalvis, sinó del salari abans de pagar les despeses bàsiques. Quan això va passar, no vaig sentir la mateixa indignació de l’escoltat Basté i els seus tertulians. Potser els treballadors públics hauríem de ser xipriotes per a què sentin un mínim d’empatia vers nosaltres.
Amb el que portem de retallades a Catalunya probablement ens donaria per a rescatar nosaltres solets alguna illa més del Mediterrani on podríem enviar, de pas, a tots els nostres funcionaris.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s