“Menos mal que nos queda Portugal”

La Sentència del Tribunal Constitucional de Portugal declarant il·legal la retallada de pagues extra dels treballadors públics i pensionistes ha vingut a ficar el dit a la ferida sobre l’equitat del repartiment de les càrregues de la crisi.

La sentència diu coses molt interessants, per l’infreqüent sentit comú que aplica. Així per exemple diu que: “la situació de les persones que guanyen salaris més baixos és diferent de la situació de les persones que guanyen salaris més alts. I és molt diferent, en particular, per a la reducció de salaris. De fet, els efectes negatius d’una reducció dels salaris se senten amb més intensitat en els que guanyen salaris més baixos que en els que perceben ingressos més alts.” Però la Sentència basa la seva argumentació fonamentalment en la violació del principi d’igualtat recollit en l’article 13 de la Constitució lusitana.

Curiosament, aquest article 13 és molt semblant a l’article 14 de la Constitució espanyola. En aquests articles es proclama la igualtat davant de la llei sense que pugui haver cap discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social. El Tribunal considera que “És indiscutible que amb les mesures impugnades, el repartiment de sacrificis (…) no es porta a terme de la mateixa manera entre tots els ciutadans proporcionalment segons les seves capacitats financeres (…), sinó en aquells que reben el seu salari d’organismes públics”.

Però, a més, la Constitució espanyola té un fantàstic article 31 que no s’ha complert mai. Aquest article diu textualment que “Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just”. Com veureu, la decisió de retallar el sou als funcionaris “per finançar les despeses públiques” contravé també l’article 31 ja que no es fa mitjançant el sistema tributari ni es fa atenent a la capacitat econòmica ja que no s’aplica a tots els treballadors sinó només als que cobren el seu sou del pressupost públic.

Però, encara que la mesura s’apliqués a tots els treballadors (públics i privats per igual) s’estaria incomplint igualment l’article 31 de la Constitució ja que és evident que no “tothom” contribueix al sosteniment de les despeses públiques. Per què un treballador paga més impostos que l’empresa que el contracta? Per què la mateixa Unió Europea es desentén de la política fiscal, permetent que cada país sigui un regne de Taifes tributari? Per què permet la Unió Europea l’existència d’infinitat de paradisos fiscals dins del mateix territori d’Europa? Docs jo us ho diré: perquè interessa que la crisi la paguem els mateixos imbecils de tota la història de la humanitat: el populatxo. Així els multimilionaris poden seguint evadint impostos impunement i que la crisi no afecti l’eslora del seu iot.

Per tant, no patiu, aquesta sentència no la veurem mai a Espanya (on tenim un Tribunal Constitucional absolutament polititzat) ni a cap altre país d’Europa sempre que la ‘troica’ ho pugui evitar.

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s