A bodes em convides

220px-Quiveasopar2CiU està en campanya electoral. Si no fos així, no entenc la tournée que ha iniciat Artur Mas pel Baix Llobregat per explicar les bondats de l’estat propi als habitants del “cinturó vermell”, els quals es pressuposen desafectes a la causa independentista. Jo creia que aquesta funció de predicador de la paraula sobiranista estava en mans de l’Assemblea Nacional de Catalunya i no pas d’un partit polític.

A ulls dels habitants de la corona metropolitana la imatge del president de la Generalitat s’associa més a Eduardo Manostijeras que no pas al Prometeu del segle XXI. Per tant, els ciutadans d’aquesta àrea (votants del PSC i del PP desenganyats) fàcilment identificaran retallades amb independència aconseguint l’efecte contrari del suposadament pretès. Però vaja, cadascú fa la campanya com millor sap.

Ja sé que alguns de vosaltres pensareu que no pot ser que estiguem en campanya quan fa pocs mesos de les eleccions. A més, CiU i ERC han signat un pacte de governabilitat. Sí, és cert. I aquest pacte preveia, en primer lloc, que ERC donaria suport a la investidura d’Artur Mas. Així ho va fer. El segon punt de l’acord és el que parlava de fer accions cap a la convocatòria d’un referèndum, entre les quals es preveia crear el Consell de Transició Nacional. Fet. Aprovar la declaració de sobirania. Fet. Iniciar una negociació i diàleg amb l’Estat. Ni està fet ni se l’espera. Representa que, en el primer semestre de l’any, s’ha de demanar formalment a l’Estat la petició de referèndum. O sigui, com una petició de mà a casa del pare de la núvia rotllo “Endevina qui ve a sopar”, on el paper de Sidney Poitier l’ha de fer l’Artur Mas. La llàstima és que ni Rajoy és Spencer Tracy ni Rubalcaba és Katherine Hepburn, per la qual cosa el final tampoc no pot ser el mateix.

Sigui com sigui, no hem de perdre les formes i cal que es visualitzi la petició de mà. Quina millor manera de dir-li al pare de la núvia que ens l’estimem de debò que proposar-li, d’entrada, la data del casament. Per tant, si anem seriosament, el que cal és proposar una data per al referèndum. Particularment no tinc una idea formada de quina data seria la millor. Algunes persones diuen que millor seria fer-lo cap a la primavera (que sempre llueix més) i que, per tant, seria bo que coincidís amb les eleccions europees, el 25 de maig de 2014. La proposta feta així a l’Estat, acompanyada d’una data al calendari, seria la prova irrefutable que volem el referèndum i, en conseqüència, l’Estat hauria d’entrar a negociar la forma de com fer-lo possible. No oblidem que el món ens mirarà a uns i altres.

Si per el contrari esperem que sigui l’Estat que ens autoritzi prèviament, i que després ens proposi una data, podem esperar asseguts. Quan és el pare de la núvia qui ha de demanar al candidat a gendre una data pel casament és que la núvia no s’ho val. Aleshores va sent hora de buscar-se una de nova. Doncs, això: si no hi ha referèndum, eleccions.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s