Espanya, estat d’excepció.

IMG-20130426-WA007 (1)A Espanya, cada divendres és tretze. Ja sé que el dia de la mala sort és el dimarts tretze però amb això de la globalització sembla que anem incorporant costums americans com ara Halloween, Pare Noel i, finalment, els divendres tretze. És per això que el Govern de Rajoy es reuneix en divendres i és aleshores quan la encantada-d’haver-se-conegut (o, en la seva versió castellana, porque-yo-lo-valgo) de la ministra Soraya exposa les darreres ocurrències del Govern popular.
Aquest divendres ens han anunciat algunes de les noves mesures en matèria d’economia. D’entre aquestes, a mi m’ha cridat molt l’atenció la revisió de l’escenari macroeconòmic. Es tracta d’un quadre que recull les dades sobre les previsions a futur dels principals indicadors de l’economia espanyola. És alguna cosa així com el que fa el Mag Fèlix per a predir els resultats del partit del Barça, amb la diferència que el De Guindos no és conscient que tot és fantasia. Tot i així (poca broma) és la base per construir totes les previsions i pressupostos de l’Estat i les administracions públiques.

La dada que més ens preocupa a tots els ciutadans és aquest 27% d’atur i pujant. Doncs bé, per art de màgia, el govern preveu que la taxa d’atur es vagi reduint en els propers anys. No expliquen com. Per reduir l’ocupació el primer que cal és crear riquesa. Veiem com la previsió de creixement del PIB és negativa per al 2013 (-1,3) i no és fins el 2014 que es preveu un tímid creixement (+0,5) seguit pel 2015 (+0,9). Tenint en compte que no una economia no genera ocupació fins que no s’arriba a una taxa de creixement del 2% del PIB, em pregunto per quina via preveu el ministre De Guindos disminuir l’atur. Llàstima que a la roda de premsa ningú no ho ha preguntat. Una possibilitat seria expulsant gent del sistema. Potser tenen previst que els immigrants marxin, igual que ho estan fent els nostres joves millor preparats. Perquè el que és evident és que no assoliran la reducció de l’atur per la via del creixement en molts anys. I això tenint en comte que les xifres les dóna el govern mateix, el qual té menys credibilitat en matèria de previsió econòmica que Chiquito de la Calzada explicant la teoria de la relativitat.

L’atur està en uns nivells insuportables. Per tant, no m’estranya que la gent surti al carrer i, de tant ofec i desesperació, algun dia pot passar allò impensable. I és que estem davant d’una situació excepcional, d’emergència. En conseqüència, si volem que les coses siguin diferents el que cal fer són coses diferents. No val aplicar les polítiques de sempre que ens porten als resultats de sempre. L’article 116 de la Constitució preveu els estats d’alarma, excepció i setge per als casos en què es donin “circunstancias extraordinarias hiciesen imposible el mantenimiento de la normalidad mediante los poderes ordinarios de las Autoridades competentes.” Francament crec que hem arribat a aquest punt d’absència de normalitat. Em nego a reconèixer que un 27% d’atur sigui alguna cosa normal i que la gent es quedi sense casa, també.

Per tant, el govern ha de prendre mesures excepcionals en matèria laboral, d’habitatge i de creixement de l’economia fora del dictat (o dictadura) de les autoritats econòmiques europees. Cal tornar a posar les persones per davant dels interessos dels mercats financers i de la troika. El sector públic no pot fer-se càrrec del deute privat de les entitats financeres a costa de l’educació i la sanitat. No pot prioritzar el pagament del deute públic (provocat per assumir aquest deute privat) per sobre de la prestació dels serveis bàsics. No podem posar les xifres macroeconòmiques per sobre dels drets de les persones. Per això caldria valentia i insubmissió dels nostres governants. Atès que estem governats per polítics covards i submisos, ja sabeu que res d’això no passarà.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

1 thought on “Espanya, estat d’excepció.”

  1. Aviam, els interessos dels mercats financers queda molt bé, sembla que ens referim a senyors molt pijos, freds i manipuladors… xD, quan en realitat serien “interessos” molts abstractes no?
    Jo diria que cal ficar els interessos de les persones per davant dels interessos dels polítics, i que amb això en fariem prou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s