Insubmissió de Mas-Colell

Qui remena l’olla es queda el millor tall, diu en Mas Colell. La versió castellana d’aquesta dita és “quien parte y reparte, se queda con la mejor parte”. En matèria de diners, qui remena l’olla és el ministre Montoro. Per tant, qui reparteix el dèficit que correspon a cada administració és ell. Així que ha decidit, graciosament, que del 6,3 d’endeutament que correspon a l’Estat espanyol per al 2013, l’administració central es quedarà amb el 5,1 i les comunitats autònomes amb l’1,2. #oletú.
El conseller d’Economia, en canvi, creu que a les comunitats autònomes els correspon una tercera part del dèficit autoritzat a l’Estat espanyol. Això voldria dir que la Generalitat hauria de tenir un objectiu del 2,1. La diferència no és poca: són exactament 1.800 milions d’euros. Tinguem en compte que la retallada a que s’obliga la Generalitat amb l’objectiu del Montoro és d’uns 3.400 milions d’euros addicionals respecte al 2012, any que ja va ser dramàtic pels comptes de l’administració de la Generalitat. Te raó Mas-Colell de reclamar aquesta proporció en el repartiment del límit del dèficit ja que es fonamenta en criteris racionals i objectius. Però tot i així, crec que es queda curt. No només hem de tenir en compte el pes de cada administració sinó que també hem de considerar la importància relativa de la seva despesa. No és el mateix la despesa de l’administració de l’Estat que suporta l’exèrcit, la Corona, les ambaixades i una munió d’entitats públiques prescindibles i incontrolades que no pas la Generalitat que presta els serveis bàsics com sanitat, educació i serveis socials.
En aquestes circumstàncies, i més enllà de l’aritmètica parlamentària, és normal que el Govern de la Generalitat no hagi presentat el projecte de pressupostos al Parlament. Simplement és impossible elaborar-los en els termes que Montoro demana. Tot i així, jo crec que hi ha una oportunitat de presentar els comptes a l’aprovació del Parlament. Es tractaria simplement d’incloure en el pressupost aquelles partides que l’Estat ens deu: disposició addicional tercera de l’Estatut, Fons de Competitivitat, infraestructures pressupostades i no executades, etc. Si ho féssim així, demostraríem, no únicament que no renunciem a reclamar els deutes de l’Estat espanyol vers Catalunya sinó que el dèficit conseqüent de la Generalitat seria única i exclusivament responsabilitat dels incompliments del mateix Estat espanyol.
Així que jo animaria el Conseller Mas-Colell a presentar els pressupostos amb un dèficit zero i renunciar a fer cap retallada més a Catalunya. A finals d’any, ja veurem què vol fer l’Estat amb el dèficit d’aquesta comunitat autònoma. Nosaltres, entre tant, hem de preparar el camí per a construir un nou Estat amb la convocatòria del referèndum. Aleshores ja discutirem qui es queda amb el deute (i per quin import) i qui es queda amb els corresponents actius (i per quin import).

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s