Escac i mat.

escacLa resposta de l’Advocat de l’Estat contra la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya posa de manifest que unes eleccions autonòmiques MAI poden tenir la consideració de plebiscitàries. Davant d’això us faig les següents reflexions.

La meva opinió és que el Govern no ha tingut mai veritable intenció de convocar un referèndum, potser és per por, per inseguretat, per manca de convicció o per pressions dels poders econòmics. De fet (tot i que no ho poden dir) el seu Pla B davant la negativa de l’Estat a autoritzar un referèndum és convocar unes eleccions plebiscitàries. L’Estat ho sap i per això l’Advocat de l’Estat s’ha pronunciat preventivament sobre aquesta qüestió. Per tant, si tot i així el Govern de la Generalitat anés per aquesta via i fes una Declaració Unilateral d’Independència seria interpretat per la comunitat internacional com un acte il•legítim.

De manera que, des del meu punt de vista, la millor estratègia passa per convocar un referèndum A UNA DATA DETERMINADA i, aleshores, negociar amb l’Estat la forma de fer-lo viable dins de l’ordenament jurídic espanyol. Però compte!, el que s’ha de negociar no és la convocatòria o no del referèndum (tal i com ho estan plantejant ara) sinó de quina forma s’insereix en l’ordenament jurídic espanyol. Aquí ja entraríem dintre del terreny de les interpretacions i de la voluntat política com fa l’advocat de l’Estat.

Efectivament, l’article 1.2 de la Constitució Espanyola diu que la sobirania nacional recau en el poble espanyol. Els catalans ara per ara, per la nostra consideració de ciutadans espanyols, també som dipositaris de la sobirania i ENLLLOC no diu a la Constitució Espanyola que aquesta s’hagi d’exercir de forma conjunta i a l’uníson per tots els ciutadans espanyols i sobre totes les matèries. De manera que, consultar els catalans sobre allò que volen els catalans, no contradiu l’article 1.2 de la Constitució.

De la mateixa manera, l’article 2 de la Constitució que afirma que aquesta “es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola” tampoc es veu contradit per la convocatòria d’un referèndum que, en sí mateix, no comporta un trencament d’aquesta unitat, ja que les respostes poden ser de SI o de NO. De manera que, fins que no tinguem el resultat, no podem prejutjar que aquest comportarà un trencament o bé, al contrari, un reforçament de l’article 2 de la Constitució.

Per tant, un cop convocat el referèndum per part de la Generalitat a una data determinada, l’Estat només té dues opcions: o autoritzar-lo o no autoritzar-lo. Nosaltres l’única cosa que hem de fer és celebrar-lo igualment quan arribi el dia. Decideixi el que decideixi l’Estat, tant si l’autoritzen com si no, ja hauran perdut la partida.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s