El vestit de l’Almirall.

colomJust vuitanta anys abans de la inauguració de la primera exposició universal de Barcelona, el 2 de maig de 1888, es produïa a Madrid l’aixecament popular contra les forces napoleòniques conegut a Catalunya com la guerra del francès. Mentre els espanyols lluitaven per la seva independència, els catalans varem encunyar la primera pesseta que va circular al món. Hauríem d’esperar seixanta anys més per a què aquesta pesseta fos adoptada per Espanya com a moneda pròpia. De manera que, al 1888 quan es va inaugurar el monument de Cristòfol Colom al Portal de la Pau va ser pagat amb les noves pessetes i, com sempre, va comportar la seva polèmica corresponent. Si ara és l’alcalde Trias qui ha de donar explicacions pels 100.000 euros de la samarreta Nike, aleshores li va tocar a l’alcalde Rius i Taulet donar la cara per les més de 300.000 pessetes de pressupost.

Tots sabem que una samarreta, per molt XXXL que sigui, no arriba a tenir la consideració d’una lona que cobreix una bastida, per la qual cosa no s’acaba d’entendre l’explicació oficial per justificar l’ús d’un monument com a suport publicitari. Però, francament, tampoc no acabo d’entendre que el RCD Espanyol s’indigni per la laxitud de l’ajuntament en complir la normativa i, en canvi, no protesti per altres incompliments com ara que es permeti passejar a gossos sense lligar o no es multi als ciclistes que van per la Rambla de Catalunya, per posar altres exemples de permissivitat municipal. Per tant, els espanyolistes, en realitat, han tingut un atac de banyes amb el que consideren que encara és el seu ajuntament. I és que a l’Espanyol li ha passat el mateix que a molts altres ciutadans de Barcelona que als anys noranta van vendre el seu pis i se’n van anar a viure a St Cugat i, passats els anys es van enyorar de la seva ciutat de la qual mai s’han deslligat emocionalment.

I és que la polèmica sempre ha acompanyat aquest monument. El fet que l’almirall apunti amb seu índex cap al Mediterrani posa de manifest un fet desconcertant. Si assenyalava Amèrica, és evident que anava errat. Però potser simplement ho fa de forma simbòlica. N’hi ha qui diu que en realitat apunta a les Índies que és cap on ell volia anar. Però hi ha qui diu que apunta cap a Gènova, on diuen els espanyols que va néixer per no admetre que era català. Jo crec que cap d’aquestes teories és certa. Per a mi és evident que l’estàtua fa anys que ens assenyala el camí als catalans indicant la ruta cap a Ítaca. El MH President Artur Mas ho sap i per això sempre fa servir metàfores marineres.

Però l’argument definitiu de què Cristòfol Colom era català és un aspecte que ningú no comenta. Si us hi fixeu veureu que l’escultura no porta pantalons. Jo crec que no en porta perquè, per tal d’aconseguir el finançament necessari per a la seva empresa, va haver d’abaixar-se’ls davant el poder espanyol, com sempre hem fet els catalans. En cinc-cents anys no hem canviat gaire.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s