Per un sí o per un no.

“Una consulta no vinculant. Una consulta legal. Una consulta pactada. Una consulta consensuada. Hem de fer-ho bé. No ens podem precipitar. Hem d’anar a poc a poc. Hem d’obtenir una majoria suficient. No podem dividir el país.” Etcètera. Totes aquestes expressions les diuen aquelles persones que no estan a favor de fer un referèndum sobre la independència però que tampoc no s’atreveixen a oposar-se obertament. Més que res, perquè dir no a la possibilitat d’un referèndum sona antidemocràtic. De manera que s’excusen en aspectes circumstancials per no haver d’afrontar un no. Com la dona que li diu al marit: “avui tinc migranya”, o com quan la TVE ens deia antigament “por causas ajenas a nuestra voluntad”, per no dir que els havia petat un repetidor. Tot plegat són eufemismes d’una negativa mal assumida.

La Vicepresidenta Ortega va parlar l’altre dia d’una “majoria suficient” en la consulta (sobre la independència). I, de forma implícita, es va referir a la participació de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya que va ser d’un 69%. Em sorprèn que, a aquestes alçades ens vulguem reinventar les regles de la democràcia. La majoria és la majoria, sigui pel marge que sigui, aquí i a la República Popular de la Xina, que diria en Carod Rovira. Recordem que Bush Jr es va proclamar President dels Estats Units només per una ajustadíssima diferència d’uns centenars de vots respecte d’Al Gore, i bé que el van proclamar President dels Estats Units. A Espanya mateix, el referèndum sobre la Constitució Espanyola va tenir una participació del 67%; insuficient, doncs, a ulls de l’Ortega. Al de l’OTAN van participar un 59%, mentre que al de la Constitució Europea la participació va ser d’un minso 41%. Però a casa nostra la cosa no està per llençar coets. L’Estatut del 79 es va aprovar amb una participació del 59% i el del 2006 amb una del 49%. No cal ni esmentar el referèndum sobre la reforma de la Diagonal a Barcelona que no va comptar amb més del 12% del vot, i això que qualsevol podia votar per internet amb uns controls, diguem, que laxos. Per tant, no sé a sant de què ve ara que ens posem nosaltres sols una exigència que no s’ha demanat a ningú més al món. Em temo que la Vicepresidenta devia tenir migranya el dia que va fer aquestes declaracions.

La cosa que més em va sorprendre de les declaracions del MH President en la seva presentació del Pla de Govern d’aquesta legislatura és que va dir que la consulta no seria vinculant. La motivació, doncs, per a obtenir una gran participació, està servida. Per a què hem de perdre el temps anant a dipositar un paperet a una urna si ningú no el tindrà en consideració? A veure un moment. Això que ho digui en Rajoy, que s’escuda en la “legalitat” per prohibir drets és, fins a cert punt, esperable. Ara, que ho digui qui, presumptament, està disposat a convocar el referèndum, sona una mica estrany. Si el que es pretén amb el referèndum és obtenir una resposta positiva aleshores la desvinculació amb el marc jurídic espanyol és inevitable. Així que no s’entén fer referència a l’ordenament jurídic espanyol.

D’altra banda, el que farà que el referèndum sigui vinculant és que qui el convoqui digui que per ell ho serà. I és que no pot ser d’una altra manera. Més enllà del que pugui dir un reglament espanyol està la voluntat del poble de Catalunya. I si els catalans voten en una consulta (no vinculant sota l’ordenament jurídic espanyol) que sí volen la independència, voldrà dir que continuarem a l’Estat espanyol? Aleshores, a sensu contrari, en una consulta no vinculant com diu en Mas, si surt no a la independència, què farà en Mas? Proclamar l’Estat Català des del balcó de la Generalitat? A veure si al final resultarà que els partidaris de la independència haurem de votar no mentre que els unionistes hauran de votar sí.

No ens fem trampes al solitari: si convoquem un referèndum (encara que li diguin consulta) serà vinculant de totes totes. I si hi ha un vot més del sí que del no el resultat serà democràticament inapel·lable. Aquí, i a la República Popular de la Xina.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s