Fi de curs

Aquest matí mentre la meva filla de deu anys i jo ens preníem l’últim esmorzar del curs, sonava la ràdio de fons. El Basté anava explicant els resultats de la darrera enquesta electoral del CEO que dóna majoria a ERC i, de passada, també a l’opció majoritària pel sí a la independència. De sobte la meva filla que no semblava escoltar la ràdio em diu el següent:

– Papa, ja som independents?
– No filla.
– Però encara no hem votat la independència?
– No filla.
– Però per què no?
– Perquè els que manen no han convocat un referèndum.
– Però si la gent ho vol, perquè no el fan?

En aquest punt he intentat explicar-li (sense convicció) que el problema era que a Espanya no ens deixen votar. Ella insistia en els perquès sense arribar a entendre el final de l’entrellat i la conversa s’ha anat consumint com l’esmorzar del darrer dia de curs.

Ja veieu: la resposta a l’atzucac del nostre país ens la dóna una criatura de deu anys. “Però si la gent ho vol, perquè no el fan (el referèndum)?” I és que és així de fàcil. La culpa de què no es convoqui, en realitat, no és d’Espanya sinó de la manca de convicció i, potser, d’autoestima dels nostres governants. No els hi retrec. Al cap i a la fi són hereus d’un Estat que va permetre que el dictador Franco morís de mort natural al seu llit perquè oposar-se a ell era “anar en contra de la llei”, tal com ara ens diuen els contraris al referèndum.

D’acord amb el pacte CiU-ERC, el Govern de la Generalitat ha de formalitzar la seva voluntat de fer el referèndum abans de finals del mes de juny. Per tant, la única cosa que ha de fer el President de la Generalitat és convocar-lo, per la data que ell vulgui, però que el convoqui. És el que vol la gent, és el seu compromís electoral, de manera que la legitimitat la té tota al seu costat.

Però és que la legalitat, que tant els fa patir perdre, també està del seu costat. El Parlament i el Govern han estat escollits pel poble de Catalunya de manera que si acorden convocar-lo, gaudirà de tota la presumpció de legalitat. Hem de començar a creure en nosaltres mateixos. Si no donem nosaltres el pas, no ho faran ells per nosaltres.

Endavant, president!

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s