En català, si us plau.

En arribar l’estiu es fa més evident: els negocis estan pensats pels que venen de fora. Hi ha locals que, directament, et conviden a no entrar: tota la informació la tenen en anglès o qualsevol altre idioma. I, a l’hora d’atendre’t, oblida’t del català i, fins i tot, del castellà. Em direu que som un país que viu del turisme i que, ja se sap, s’ha de mirar per tenir el client content. I, amb aquesta premissa, oferim cervesa als alemanys, whisky als escocesos, Guinness als irlandesos, frikandel als holandesos, coq au vin als francesos, pantalles gegants per veure (i beure) football als anglesos i, això sí, sangria i paella per tots, per a què es pensin que estan consumint productes autòctons.

Haig de confessar que no he acabat mai d’entendre ni l’actitud dels turistes ni la dels comerciants nostres. A veure, a mi no se m’acudiria demanar uns calçots a Berlin, per exemple. Però sembla ser que nosaltres pensem que els que venen de fora volen continuar consumint els productes del seu país d’origen. Si és així, deu ser perquè no confien en què els nostres costums siguin acceptables, ni que sigui per uns dies. I crec que la culpa és nostra. Si nosaltres mateixos no som capaços d’oferir els productes catalans als turistes, si nosaltres no demostrem més estima per la nostra idiosincràsia, com voleu que ells els hi tinguin?

Per tant, el primer que hauríem de fer és canviar el xip. Ja n’hi ha prou de posar cartells en anglès, rus, francès o holandes als bars, restaurants i botigues del nostre país. Els hem de posar en català. No hi ha res de dolent en què en un país la gent parli la llengua del seu país. No hi ha res de dolent en què, quan un es desplaça a un país hagi de fer un petit esforç en mirar d’aprendre alguna cosa de la llengua d’aquell país. Ara bé, si un observa que ni tant sols els ciutadans d’un país respecten i valoren la seva llengua perquè, a la mínima, la deixen de parlar per ser ells els que fan l’esforç d’adaptar-se a la llengua del que ve de fora, aleshores un s’adona que no és una llengua respectada ni, per tant, respectable.

Ja ha arribat l’hora que pensem com un país madur de veritat i no com un poble sotmès, amb complex d’inferioritat cultural. A Catalunya es parla català i, qui vingui de fora ho ha de saber i ho ha de respectar amb naturalitat. I ho sabrà i ho respectarà quan nosaltres ho comencem a fer primer. De què serveix que ens queixem, amargament, que els turistes vagin amb barrets mexicans i les seves filles petites amb vestits de “faralaes” si som nosaltres mateixos qui els els venem? Per què no els venem barretines, espardenyes o, ja posats, samarretes de Custo Dalmau? No espereu que els altres tinguin respecte per la nostra cultura si nosaltres mateixos no els demostrem que la respectem.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s