Declaració unilateral

Molt es debat sobre la necessitat o no de fer quan abans millor una declaració unilateral d’independència o, en la seva versió reduïda, una DUI. A mi em sembla que, amb bones intencions, molts anem desencaminats quan parlem de declaracions unilaterals.El tema central del conflicte entre Espanya i Catalunya està en el fet que l’Estat espanyol no reconeix la personalitat separada de Catalunya, de manera que és impossible que acceptin ni tant sols el diàleg perquè seria tant com acceptar que Catalunya és un subjecte polític, cosa que no reconeixeran mai. Per tant els nostres esforços s’han d’encaminar a demostrar als àrbitres neutrals (o sigui, tercers membres internacionals que, en darrera instància, hauran de dirimir el conflicte), que els catalans hem intentant esgotar el diàleg i les vies democràtiques amb l’Estat espanyol per tal que aquest accepti el reconeixement del subjecte polític anomenat Catalunya. En aquest context interpreto jo la famosa carta del MH President de la Generalitat al President del govern espanyol.

 

Arribats a aquest punt i, davant de la previsible manca de resposta satisfactòria del senyor Mariano Rajoy, molts es plantegen el següent moviment d’aquesta partida d’escacs. De fet, l’error consisteix sovint a “saltar-se pantalles” d’aquest joc d’estratègia cap a la plena sobirania. Els que reclamen una DUI en realitat, donen totes les fases del procés com a ja amortitzades, fins i tot una eventual resposta favorable del poble davant les urnes. Plantejada en aquests termes, sense esgotar prèviament l’intent de les vies democràtiques, opino que és un error anar directament a una DUI.

 

Pensem que el Parlament de Catalunya ja va fer una declaració política manifestant que és un òrgan sobirà. Per a mi aquest és el primer pas d’una declaració unilateral, en aquest cas, de sobirania. Si una immensa majoria del Parlament (inclús el PSC) està d’acord en què el poble de Catalunya té dret a ser consultat sobre el seu futur, vol dir que una immensa majoria està d’acord que Catalunya és un subjecte polític diferenciat de l’estat espanyol. Amb aquesta premissa, la convocatòria d’un referèndum per part de les institucions catalanes seria ja una manifestació d’independència donat que aquesta convocatòria no seria possible fer-la sense ser un subjecte polític.

 

Per tant, el simple anunci d’una data i pregunta per a la consulta és ja una declaració unilateral que només es pot fer des de la plana sobirania. El dia que es produeixi aquest anunci (i estem, realment, molt a prop) el procés ja no tindrà marxa enrere. El MH President que tenim actualment no ha de defallir en aquesta missió i, per tant, tots els que l’han votat, com els que no l’hem votat però creiem que el ciutadans de Catalunya tenim dret a ser consultats sobre el nostre futur, hem  de fer el possible per a què se’n surti. Aquesta convocatòria serà, definitivament, la declaració unilateral de sobirania del poble da Catalunya i el pas definitiu per a la nostra independència.

 

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s