#croquetes

Em demanen molts amics independentistes: i ara què? Doncs ara toca data pel referèndum amb pregunta clara, inequívoca. Una pregunta, dues respostes: sí o no a la independència. Al 2014, sense més dilació. No val l’argument de fer-ho més tard per “fer-ho bé” perquè, a aquestes alçades, fer-ho bé implica no dilatar el procés innecessàriament.

Per què s’ha de fer el referèndum? Doncs per saber quina és la veritable voluntat del poble. Perquè estem en una democràcia i aquestes qüestions es resolen a les urnes. Perquè uns diuen que són molts i altres diuen que són pocs, que n’hi havia més que no van anar a la cadena humana dels que sí es van apuntar. Per resoldre dubtes, votem i comptem els “Sí” i els “No”. Així de fàcil. El Ministre d’Interior, Jorge Fernandez Diaz diu que, en realitat, no hi havia més de 400.000 persones a la Via Catalana per la Independència i que, per tant, els que no van anar són majoria. La majoria silenciosa, diu. (Com era allò: “quien calla otorga?”). Tant se val. Suposo que ell ja ha decidit quina és la voluntat dels que no van anar a la cadena. Però si tant clar ho té, jo l’animaria a fer ara el referèndum de seguida, ja que el no a la independència, segons les seves previsions, guanyaria per golejada.

Però, per sobre de tot, s’ha de fer el referèndum per demostrar al món que som demòcrates i, d’aquesta manera, tindrem les portes més obertes a la comunitat internacional que no pas un país com Espanya que impedeix els seus ciutadans exercir el seu dret a vot.

Arribats fins aquí, ja es pot fer res més que convocar els ciutadans a les urnes per decidir el seu futur. No té sentit aprovar els pressupostos d’una comunitat autònoma espanyola. No te sentit governar i fer lleis a mig o llarg termini sabent que la creació d’un nou estat amb unes noves regles de joc està a punt de néixer. Per tant, per fer les coses bé el Molt Honorable President de la Generalitat ha de convocar el referèndum tant aviat com sigui possible i esperar la resposta de l’Estat espanyol i també de la comunitat internacional.

Si la negativa de l’Estat a acceptar la sobirania del poble de Catalunya persisteix, el nostre Govern no ha d’abaixar els braços. El referèndum, amb l’aprovació o no de l’Estat, haurà de continuar endavant. I tots hem d’ajudar el Govern per a que se’n surti. El 2014 ja no repetirem cadenes humanes: serà l’hora, per fi, de decidir.

Quan els ciutadans de Catalunya no haguem de dedicar tantes energies en lluitar per la nostra independència serem un país imparable.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s