Barcelona de cartró-pedra.

Avui tanca definitivament la llibreria Canuda, situada en el carrer del mateix nom des del 14 d’abril de 1931. La notícia podria passar com la d’una llibreria més que tanca a Barcelona. Abans ho va fer la Catalonia de la Ronda de St Pere on es va instal•lar un Mc Donalds. Ja se sap, els temps canvien i el negoci editorial ja no dóna per a tant. Sembla ser que en el lloc de la llibreria Canuda s’instalarà una botiga de Mango. Es veu que no n’hi ha prou botigues d’aquesta marca per la zona. En fi.
Però, no gaire lluny d’allà, a l’altra banda del Portal de l’Àngel, si caminem uns metres endins del Carrer Comptal, trobarem la Xarcuteria Fondevila, oberta des de l’any 1848. Aquest dilluns, però, ja no tornarà a obrir les seves portes. S’han acabat els macarrons per emportar, la carn empanada, les croquetes, les amanides d’arròs, els entrepans fets al moment. S’han acabat els 165 anys de vendre menjar als veïns del barri. No em sembla casual que ambdues botigues llegendàries tant properes tanquin a l’uníson. Ciutat Vella i bona part de la Barcelona està patint un canvi ràpid i profund. L’origen d’aquest canvi l’hem de trobar en el turisme.
L’alcalde Trias deia l’altre dia que tot el que signifiqui potenciar el turisme és bo per a Barcelona. Jo no estic tant segur d’aquesta afirmació. I, em sembla, que ni molts dels botiguers que han hagut de tancar al centre de Barcelona ni molts veïns compartirien al 100% la frase de l’Alcalde. I és que el turisme està comportant una transformació a la ciutat que no necessàriament és positiva. El turisme, com el vi, és bo en la seva justa mesura. Si ens passem, si no posem límit, pot tenir conseqüències, a la llarga, desastroses. De moment, el tancament de botigues “normals” dirigides als residents del barri és un mal senyal. Vol dir que la ciutat es construeix per al visitant i no pas per al resident. De manera que, si un veí vol comprar croquetes ja no trobarà una xarcuteria que li vengui, a no ser que trobi un negoci de “croquetes per a turistes”. El mateix està passant amb la resta de comerços, ja sigui una llibreria, un forn, una farmàcia o el que sigui. El resultat és l’expulsió dels veïns que, generació rere generació, han viscut en el barri i que aspiren a en una ciutat normal amb serveis normals. I el seu espai, les seves botigues i, finalment, els seus pisos els passen a ocupar també turistes!
Ens estem venent la ciutat al turista i, el que és pitjor: estem fiant tota la nostra economia, els nostres llocs de treball, els nostres negocis, els nostres impostos, en definitiva, les nostres vides, al turisme. Crec que això és un greu error. El turisme està bé però en la seva justa mesura. La ciutat, com l’economia, no poden articular-se únicament i exclusiva al voltant del turisme.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s