Crònica d’un referèndum anunciat.

Que tothom parli de consulta en comptes de referèndum ja hauria ser motiu més que suficient per alarmar-se. Consultar vol dir cercar informació, en un llibre, per exemple, o a Google, el més habitual. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la primera accepció de consultar vol dir demanar una opinió o el parer a algú. Després, un fa el que li dóna la gana, esclar. Per tant, per consultar, per demanar l’opinió dels ciutadans de Catalunya ja tenim el Centre d’Estudis d’Opinió, organisme de la Generalitat que té com a missió realitzar estudis per conèixer l’opinió política dels ciutadans de Catalunya. Del que es tracta és de determinar quina és la voluntat del poble de Catalunya, cosa que només es pot fer mitjançant un referèndum.

Si ja no tenim clar el nom de la cosa no és d’estranyar que la pregunta sigui també objecte d’un absurd debat. Nogensmenys estic convençut que imperarà el seny i la lògica i, finalment, el president Mas anunciarà una pregunta sobre la independència. Estic convençut d’això perquè ERC ja ha deixat clar que no votarà els pressupostos si no hi ha una pregunta sobre la independència. L’article de l’Oriol Jonqueres d’aquest diumenge passat al diari Avui no deixa lloc a dubtes sobre la posició d’ERC respecte la pregunta de marres.

Ara, la qüestió fonamental en aquests moments ja no és la formulació de la pregunta. Dono per fet que hi haurà pregunta sobre la independència i, per tant, pressupostos abans del 31 de desembre. La qüestió és si, un cop anunciada la data i la pregunta, el referèndum es realitzarà. Jo crec que l’estratègia de CiU passa per convocar el referèndum i esperar la impugnació de la convocatòria per part del govern de Rajoy. Aleshores el MH President Mas gesticularà aïradament tant com pugui, portarà la qüestió a Estrasburg si cal (on la qüestió catalana dormirà el somni dels justos) i, entre tant, convocarà unes eleccions per al 2015 que ell dirà plebiscitàries però que no seran més que una forma de tornar a demanar el vot per CiU, al temps que serviran per frenar la irresistible pujada electoral d’ERC ofegant-la en una candidatura unitària. Pla perfecte. De la davallada electoral al ressorgir com l’au Fènix sense proclamar la independència. Duran feliç, Rajoy feliç i l’oligarquia d’aquí i d’allà brindant amb Freixenet. I els catalans, ara sí, esgotats de veritat. I si no, quatre anys més pel davant, fins el 2019, per esgotar-los definitivament.

Per tant, la solució no passa per convocar el referèndum sinó per celebrar-lo sí o sí, independentment de la reacció del Govern d’Espanya. Ser sobirans vol dir en primer terme precisament això. Un primer pas seria anunciar data i pregunta aprofitant el discurs de Nadal. Serviria per posar el país en marxa i impediria que el Govern de Rajoy pogués actuar. Creieu que es pot impugnar un discurs de Nadal davant els tribunals? Aquest govern del PP és capaç de tot. Potser ens vindria bé que tornessin a fer el ridícul. Només per això ja valdria la pena.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s