El “moonwalk” d’Artur Mas.

Michael Jackson va popularitzar el pas de ball conegut com a moonwalk. Sembla ser que ell no va ser l’inventor però sí qui el va difondre de forma més universal. Aquest pas de ball consisteix en fer l’aparença de caminar cap a endavant quan, en realitat, s’està caminant cap endarrere. Es tracta, doncs, de crear un efecte òptic produït per l’habilitat dels moviments del ballarí. I aquí és on justament voldria arribar.

Quan contemplo els moviments polítics dels governs de CiU, molt sovint no puc evitar de pensar en Michael Jackson i en el seu característic moonwalk. La política convergent ha popularitzat la gesticulació, els moviments amb l’aparença d’anar cap a una banda quan, en realitat, va en sentit contrari. Ho podem veure, per exemple, en el desenvolupament de la Hisenda Tributària. Ja he explicat en articles anteriors les decisions contràries al desenvolupament d’una veritable hisenda sobirana que suposa el deixar la gestió tributària de la Generalitat en mans de funcionaris de l’Estat com són els Registradors de la Propietat, o bé deixar la recaptació executiva del tributs de la Generalitat en mans de la mateixa agència estatal. Però n’hi ha més exemples.

En l’àmbit de la regulació de la Funció Pública, per exemple, renunciem a desenvolupar un model propi mentre ens pleguem a qualsevol regulació estatal, encara que sigui a costa de deixar-nos envair competències per part de l’estat. Les polítiques a esmentar podrien ser moltes més i, normalment, consisteixen en una privatització encoberta de serveis embolicada com si fos una millora en la prestació de serveis públics.

Però l’aspecte estrella i més preocupant on es pot donar aquest pas de ball del petit dels germans Jackson és en el procés cap a la independència. Les aparents passes endavant poden acabar sent un efecte òptic en què, al final, el ballarí va reculant. És possible que, finalment, hi hagi acord sobre la data i la pregunta de referèndum, la qual cosa és clarament una passa endavant. Però hi ha el risc que, davant de qualsevol desaprovació de l’Estat, el Govern no l’arribi a celebrar mai.

El referèndum s’ha de celebrar sí o sí, perquè les urnes són la solució no pas el problema. I no ha de patir el president de la Generalitat: ell no estarà provocant cap enfrontament celebrant el referèndum sinó que, al contrari, serà l’Estat qui s’estarà enfrontant al poble de Catalunya a l’impedir l’exercici bàsic de la democràcia com és el dret a vot. Si el President Mas actua així trobarà una decidida parella de ball en el poble de Catalunya que el farà avançar a ritme de tango si cal.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s