La tercera via.

No és la pregunta que a mi m’hagués agradat, ja us ho dic d’entrada. Crec que una doble pregunta complica les coses innecessàriament. Es complica la interpretació: què passarà si hi ha més vots afirmatius de la primera que de la segona? Amb quina participació contrastarem el resultat de la segona, sobre tots els vots emesos? Per què hem d’arrossegar els partidaris de la tercera via a votar no a la independència quan, amb una única pregunta, molts s’haguessin abstingut o haguessin votat sí? I, per acabar, per què els catalans tenim aquesta dèria a complicar-nos l’existència inútilment? No podríem haver fet una pregunta normal, com fan els països normals, com ara Escòcia? Es veu que no.

Ara que ja us he expressat els meus dubtes ja us puc dir que m’alegro que per fi tinguem data i pregunta. Em fa la impressió que tots ens hem tret ja un pes de sobre. Alguns portem molts anys treballant per a què aquest moment arribés. I per fi el tenim aquí. Ja hem parit la criatura. Ara tenim un embaràs d’onze mesos pel davant per a donar a llum. No permetem que ens facin avortar, ni els d’allà ni els d’aquí. Aquesta criatura ha de venir al món i ha de néixer sana. Jo no ho hagués fet així, ja us ho he dit, però suposo que a la vida les coses mai venen com un les espera.

El consens sembla, increïblement, elevat. Des de les CUP fins en Duran. La quadratura del cercle. El que més em preocupa (haig de confessar) és que a en Duran li sembli bé la pregunta: em fa sospitar. El parany està en introduir els de la tercera via en la primera pregunta que comptaran com a vots negatius en la segona pregunta (espero que s’entengui el que dic). I aquí tenim el problema: algú podrà interpretar que la primera opció comptarà amb més suport que la segona. Però bé, no deixa de ser una fita històrica i el 9 de novembre de 2014 també ho serà. Al cap i a la fi tothom dóna per fet (fins i tot Rajoy i Rubalcaba) que es tracta d’un referèndum d’autodeterminació. I haig de felicitar el Govern per no haver acordat la data i la pregunta mitjançant un acord de Govern o Resolució del Parlament que haguessin portat al Tribunal Constitucional.

Però un cop anunciada la pregunta no hi ha una altra sortida que celebrar-la sí o sí. Si la resposta del Govern de Rajoy consisteix en la supressió de l’autonomia de Catalunya, “miel sobre hojuelas”: nosaltres també la volem suprimir.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s