L’escàndol de la hisenda pròpia.

Què opinaríeu si el Govern de la Generalitat cedís totes les seves competències en seguretat que ha aconseguit de l’Estat, en el cos de la Guàrdia Civil, en comptes d’exercir-les amb el seu propi cos de Mossos d’Esquadra? Estic segur que la immensa majoria ho reprovaríeu. Un govern que aspira a les més altes cotes de sobirania no negligiria una competència cabdal com aquesta i la deixaria, justament, en mans de l’Estat del qual es vol emancipar. Lògic. Si algun govern català ho fes, estic segur que seria motiu d’escàndol i reprovació.

En canvi, en matèria tributària, el govern de la Generalitat tradicionalment ha renunciat a les seves competències tributàries (les poques i que amb dificultat ha anat esgarrapant a l’Estat) en favor d’un altre cos de funcionaris de l’Estat. En el cas tributari no és la Guardia Civil sinó els Registradores de la Propiedad, col·legues de professió del mateix Mariano Rajoy.

Sé que molts estareu pensant, “però no tenim una Agència Tributària de Catalunya?” Efectivament. Però la nostra agència només té presència en quatre dels 947 municipis de Catalunya, és a dir a les ciutats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. I això és així perquè el Govern ha renunciat a desenvolupar una estructura territorial amb mitjans propis i ha preferit delegar en els Registradores, a través de les seves Oficines Liquidadores, la gestió dels impostos que corresponen a la Generalitat.

L’Agència catalana compta actualment amb 316 treballadors front als més de 3.000 que té l’Agència de l’Estat a Catalunya. Els Registradores tenen contractats uns 348 treballadors, per desenvolupar les tasques de liquidació, i que no formen part de l’administració. Si el pressupost de l’Agència Tributària de Catalunya puja a uns 25 milions d’euros anuals, el cost dels Registradores suposa per la Generalitat una despesa de l’ordre dels 46 milions anuals. Això és així en virtut del Conveni signat entre la Generalitat i els Registradores que els assigna uns honoraris en funció de les liquidacions complementàries i sancions que aquests girin contra els contribuents de la seva zona.

Aquest és un model extremadament pervers, ja no només pel seu elevat cost (altres comunitats autònomes han rescindit el conveni amb els Registadores per aquest motiu) sinó perquè comporta deixar en mans de funcionaris de l’Estat les funcions d’unes competències fonamentals per a Catalunya. D’altra banda, el model de retribuir els Registradores “a comissió” comporta que aquests augmentin la seva voracitat fiscal sobre els ciutadans que no viuen a les quatre capitals, on els funcionaris de l’Agència catalana no cobren comissions i, per tant, no liquiden de forma interessada.

El que resulta més incomprensible és que fa just un any el Govern va ampliar i millorar el Conveni amb els Registradores assignant-los també competències a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona al temps que blindava la seva vigència durant els propers tres anys.

Ja va sent hora de denunciar aquest conveni que respon a un sistema de recaptació de tributs del segle XIX, que comporta una privatització encoberta i sense concurs públic de la gestió tributària, que es basa en esprémer al contribuent que presenta la seva declaració i que s’oblida de perseguir a qui no declara, justament el contrari del que hauria de ser una hisenda tributària del segle XXI.

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s