Pressupostos de la independència.

Els pressupostos del 2014 haurien de ser els últims pressupostos d’una Catalunya autonòmica. Són uns pressupostos injustos perquè no són els que es mereixen els catalans per l’esforç fiscal que se’ls demana. A més, és inevitable que es vegi la mà neoliberal de CiU que aprofita per privatitzar tot el que pot a canvi de deixar-se pujar impostos, cosa que d’altra banda tampoc no pot triar.

Però l’aprovació dels pressupostos coincideix en el temps amb l’anunci de la pregunta i la data del referèndum, per la qual cosa és evident que ambdues decisions van lligades. A priori, es diria que l’acord de la data i la pregunta hauria de ser, de lluny, molt més fàcil d’assolir entre ERC i CiU que no pas sobre tot un pressupost de la Generalitat. Però, fa la impressió que és justament a l’inrevés. L’acord sobre quina ha de ser la pregunta es complica de forma absurda.

Si estem on estem és perquè la societat civil s’ha mobilitzat. La gent ha anat sempre per davant dels polítics, marcant el camí, a l’avantguarda del procés de transició política. El MH Artur Mas no és l’Ibarretxe català justament per aquest motiu. Ell no és el promotor de la consulta sinó que és un simple mandatari de la voluntat popular i, mentre actuï com a tal, el tsunami popular no li passarà per sobre. I ell ho sap.

Recordem que tot va esclatar amb la consulta sobre la independència que es va iniciar a Arenys de Munt el 2009 i que, posteriorment, es va estendre per altres poblacions de Catalunya on van votar prop d’un milió de catalans. L’objectiu d’aquestes consultes era aconseguir que els ciutadans de Catalunya poguéssim decidir sobre la independència. Posteriorment, i com a conseqüència d’aquestes consultes, va néixer l’Assemblea Nacional de Catalunya justament amb el mateix objectiu. Les manifestacions de l’11 de setembre de 2012 i la via catalana d’11 de setembre de 2013 tenien un missatge clar: independència. Per tant, no s’entén que ara es plantegin dubtes sobre la pregunta. Aquesta ha de ser sobre la independència i la resposta inequívoca: sí o no. De no ser així, si es formulen preguntes absurdes, com el federalisme, l’estat propi, l’estat sobirà o altres circumloquis, no sortirem mai de la sínia, ja que al dia següent de la consulta estarem al mateix lloc d’abans i preguntant-nos què voldrà dir el que haurem votat.

Per tant, no s’han d’aprovar els pressupostos pel 2014 fins que no es formuli una pregunta sobre la independència. Altrament, estaríem donant oxigen al govern per anar tirant fins el 2015 sense garantia de la convocatòria d’un referèndum sobre la independència. Al President Mas només li queda fer com al general Prim: o caixa o faixa. No n’hi ha terceres vies.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s