Afers interns.

Durao Barroso, el que va ser l’amfitrió del trio de les Açores (aquells que ens van jurar que a Irak hi havia armes de destrucció massiva) i que ara fa de president de la Comissió Europea, ha contestat la carta del MH President Mas en què l’informava de la situació a Catalunya. Sembla ser que considera la “qüestió catalana” com a un afer intern de l’Estat espanyol. Escoltant-lo un pensaria que aquell home no és president de la Comissió Europea sinó un turista que passava per allà. Que jo sàpiga (de moment) tant Catalunya com Espanya formen part de la Unió Europea. Per tant, un aspecte que afecti la composició dels Estats que conformen la Unió Europea no és pas un “afer intern” d’un Estat sinó de la mateixa Unió.
Sempre ens han dir que la Unió Europea és una unió d’Estats. Cert. Per tant, allò rellevant és saber l’opinió dels Estats respecte a com s’ha d’organitzar aquest gran club d’Estats. No m’interessen les opinions personals d’alts funcionaris com el senyor Barroso ni sobre les armes a Irak ni sobre el futur de Catalunya. Seria molt més rellevant escoltar l’opnió de la mateixa Merkel o el Cameron, per exemple. Però, compte! el què més rellevant és saber què opinen els caps dels Estats, però no sobre la independència de Catalunya, ja que sobre això només ens pertoca opinar als ciutadans de Catalunya, sinó sobre si els catalans tenim dret o no a votar en un referèndum. És aquesta l’opinió que voldria sentir. La resta d’opinions, sobre si Catalunya o la nova Espanya resultant, estarien dins o fora de la Unió Europea serà una qüestió que decidirem els ciutadans democràticament. I en aquest punt voldria aprofitar per recordar que el cas català no és un cas de secessió sinó de dissolució de l’Estat espanyol. D’acord amb l’article 2 de la Constitució espanyola aquest es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, de manera que a l’independitzar-se Catalunya, la nova Espanya resultant deixaria d’existir com a Nació i com a Estat, el qual (per la mateixa regla de tres) estaria en la mateixa situació quant a les seves obligacions internacionals que Catalunya.
Davant de declaracions amenaçadores sobre les conseqüències d’una Catalunya independent trobo a faltar que algú respongui amb contundència invocant el Conveni de Viena sobre la successió d’Estats. També trobo a faltar que, davant la negació del dret a votar dels catalans, algú recordi que Espanya té ratificat i publicat al BOE en Pacte de Drets civils i polítics de la ONU que en el seu article 1 empara del dret a l’autodeterminació dels pobles. Suposo que en els temps que vivim ens toca defensar els nostres drets sortint al carrer. I el dret a l’autodeterminació no és una excepció. Afortunadament el proper 30 de març tindrem l’oportunitat de defensar aquest dret a Brussel•les, davant les institucions europees, en una convocatòria ciutadana http://30m2014bru.cat/ que compta ja amb el suport del moviment social flamenc per la independència (VVB), que actuarà com a entitat col•laboradora i que ja ha ofert la possibilitat d’allotjament gratuït als catalans que es desplacin fins a Brussel•les.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s