Precarietat laboral, precarietat de país

Res no és casual. No és perquè sí que molts joves del sud d’Europa agafen les maletes i marxen a buscar feina a Anglaterra, Alemanya o a qualsevol altre indret allunyat del Mediterrani. I, ara, no és com l’emigració dels anys seixanta, del “vente pa Alemania, Pepe”, no. Aleshores els que marxaven eren els que tenien una qualificació laboral i acadèmica més baixa. Ara els que marxen són els joves millor formats de la història del nostre país: metges, enginyers, emprenedors que no troben aixopluc a casa seva. Aquest fet posa de manifest una gran estafa social. Una més.

Mantenir un sistema educatiu, un sistema universitari costa molts diners dels impostos dels contribuents. A més, formar un metge, un enginyer, un arquitecte comporta molts anys d’estudi. El que estem fent com a país és invertir molts recursos en formar la millor generació de la història per lliurar-los a un altre país que, sense haver fet cap despesa, es beneficia del talent format a casa nostra. Després, aquest país competirà en el mercat internacional amb nosaltres. És com si el Barça regalés els seus jugadors formats a la Masia a altres equips d’Europa, sense cobrar res a canvi. Després no ens queixem que ens eliminin a la primera de la Champions.

Es podria pensar que existeix una estratègia premeditada per a precaritzar les condicions laborals al Sud d’Europa per tal de convertir els països del Mediterrani en una mena de Thailàndia, però sense els inconvenients d’haver de transportar les mercaderies milers de quilòmetres. Un atur del 26 per cent no és casual. La reforma laboral no només no ha servit per crear ocupació (com era d’esperar) sinó que ha ajudat a destruir encara una mica més de llocs de treball. La porta de sortida de les empreses s’ha fet més gran i afora hi ha molta gent esperant. En aquestes circumstàncies la gent acaba tant desesperada que acabarà acceptant treballar a canvi d’un bol d’arròs. I així, poc a poc, veiem com la producció poc qualificada, la mà d’obra barata, es reserva per al Sud mentre que al centre i nord d’Europa es concentra la producció d’alt valor afegit.

Aquí, per sobreviure el dia a dia, potenciem el turisme. I ens quedem tant feliços observant que bé que ens va amb els turistes. I sí, val, el turisme està bé fins a cert punt: no hauria de ser el motor de la nostra economia sinó un complement. Si no volem llocs de treball precaris hem d’apostar per sectors productius d’alt valor afegit. Altrament no només estarem precaritzant els llocs de treball sinó el futur de tot el país.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s