Vol MH370

La desaparició del vol MH370 de Malàisia s’està convertint en el cas més enigmàtic de la navegació aèria des que el 5 de desembre de 1945 es va perdre el vol 19, format per un esquadró de cinc bombarders TBM Avenger de la marina d’E.E.U.U que havien sortit a fer un rutinari vol d’entrenament sobre el conegut triangle de les Bermudes.

Ja va camí de deu dies des que el pilot digués a la torre de control de Kuala Lumpur d’on es va enlairar: “All right, good night”. No se n’ha sabut res més. Ni va arribar a Pequín, on tenia previst acabar el viatge, ni han trobat les restes al mar, flotant, com seria el més provable. L’última vegada que va passar alguna cosa semblant va ser amb el ja conegut avió d’Air France que va caure a l’Atlàntic quan venia del Brasil. Va costar uns dies trobar-lo però va aparèixer. Primer, restes flotant al mar i, al poc, la caixa negre que emetia senyals des de les profunditats del mar atlàntic. Aquí, ni restes ni senyals de caixes negres. Res. Segons la darrera versió, s’haurien desconnectat voluntàriament els sistemes de localització de l’avió i aquest podria haver canviat de rumb. Sortint de Kuala Lumpur, l’avió podria haver anat a un radi d’uns 5.000 quilòmetres a la rodona. Això abasta des del Pakistan fins a Austràlia, o a la Xina mateixa, però també Indonèsia, Laos, Vietnam, Cambotja, Tailàndia, l’Índia, Afganistan, Bangladesh, Birmània, les dues Corees, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea, Filipines, Oman, les Maldives o, inclús a alguna de les infinites illes del Pacífic. Es calcula que són més de 634 els llocs entre el Pakistan i Austràlia on podria haver aterrat.

Descartat l’accident aeri, les alternatives són d’allò més inquietants. Si em permeteu, també descartaria les causes, diguem-ne, “sobrenaturals” tipus triangle de les Bermudes o triangle del Dragó, l’equivalent japonès del caribeny. S’especula amb una desaparició provocada, ja que per desactivar els localitzadors cal uns coneixements i voluntat explícits. Això apunta al pilot, a qui ja s’està investigant com a sospitós del segrest de l’avió per causes polítiques.

Però quin sentit té un segrest si no es reivindica? Per a què vol desaparèixer algú amb un avió Boing 777 amb 234 persones a dins? Si el que es volgués fos segrestar alguna persona concreta de l’avió crec que era molt més efectiu i senzill fer-ho en el taxi camí de l’aeroport, per exemple. Per tant, el segrest només pot tenir com a objectiu el fer-se amb un avió Boing 777 o bé amb 234 persones. O, potser, amb ambdues coses. Pel que fa a l’avió suposo que deu tenir un cert valor per a algú. No sé, sempre pot servir per transportar armes, drogues, delinqüents o ves a saber què. En canvi, respecte dels passatgers, no vull ni pensar què en poden fer possibles grups criminals en alguns dels països esmentats: des de tràfic de persones fins a tràfic d’òrgans. Si fos així, estaríem davant d’un desastre aeri d’una magnitud i conseqüències només comparables a l’11S. Davant d’aquesta alternativa, espero que aviat aparegui la caixa negra.

Advertisements

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s