Catalunya, una revolució social.

El que està succeint a Catalunya no té antecedents en la Història de la humanitat. A casa nostra estem vivint una veritable revolució, una revolta popular. Però, per primer cop, es tracta d’una revolució pacífica, cívica, que pretén canviar la forma de govern però sense derrocar ningú, sense tallar el cap a un tirà, sense cremar edificis i sense fotre trets o posar bombes. Crec que ni tan sols nosaltres mateixos som conscients d’aquesta barbaritat cívica que estem fent.

Des de l’estranger crec que no acaben d’apreciar la magnitud d’aquest fenomen independentista; que no s’ho acaben de creure perquè no tenen informació de primera mà. Potser és perquè, malauradament, en aquest món en què vivim, o passa alguna desgràcia que faci córrer la sang o no hi ha notícia. Que dos milions de persones s’agafin de les mans no és tan llaminer per a un titular internacional com que un centenar li cali foc a un parlament, posem per cas.

Però què voleu d’un poble que fa castells humans de deu pisos? Què espereu d’un poble que balla en cercles agafats de les mans? Què voleu d’una societat que sempre ha basat la seva actuació en el pacte, en el “parlem-ne”, en l’enraonar, que és la base del negoci, allò a què tradicionalment ens hem dedicat a casa nostra? Aquesta actitud ha estat tant la nostra fortalesa per a poder sobreviure al costat de grans imperis com la nostra debilitat a l’hora d’imposar la nostra sobirania, que tradicionalment l’hem hipotecada a canvi d’un grapat de llenties.

Ara, per primer cop, les coses són diferents. La gent, el poble, la societat civil, vol canviar l’status quo. I per canviar-lo els catalans no sortim al carrer amb les falçs a la mà, com a la Guerra dels Segadors. No demanem el cap de ningú perquè no hi ha ràbia, només esperança. Volem urnes per votar. En positiu. Sense negar l’existència ni els drets de ningú. Només volem que ens escoltin, que respectin la nostra voluntat i els nostres drets. Pacíficament, democràticament. I aquest pacifisme és el que atemoreix l’Estat, ja que no sap com combatre’l.

Però, compte! Ens equivocaríem si penséssim que el canvi que vol la societat catalana és la independència i prou. La independència és un mitjà però no és una finalitat en sí mateixa. La gent vol un canvi de societat, per viure millor, per canviar les rovellades i corrompudes estructures de poder existents. La gent vol fer net i anar cap a una societat més justa, més democràtica. Qui no ho entengui així, a casa nostra, estarà perdut. Segurament l’oligarquia catalana ho sap i per això no vol deixar anar la mamella que li garanteix el poder a l’ombra de l’Estat espanyol. És per això que independència i progrés social van de la mà. Així que, qui vulgui la independència per a assegurar-se que tot continuarà igual ja pot anar passant a jurar la bandera espanyola.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s