El conte de les plebiscitàries.

No m’han sorprès les declaracions a Catalunya Ràdio de Ferran Requejo, destacat membre del Consell Assessor de la Transició Nacional, on ha afirmat que no creia que es fes la consulta el 9 de novembre degut a la negativa del Govern d’Espanya a autoritzar-la. I ha tornat a proposar el conte aquell de fades de les eleccions “plebiscitàries”.
Per l’amor de Déu: a qui volen enganyar? Unes eleccions al Parlament de Catalunya de plebiscitàries no en tindran res. La gent, quan vota un partit polític, vota moltes idees diferents. No es pot resumir tot a “independència sí o no”. El resultat no és significatiu. L’únic resultat no interpretable i homologable internacionalment és un referèndum amb una pregunta clara i dues respostes: sí o no. Per tant, de “plebiscitàries” res de res.
Potser algú de vosaltres estarà pensat que si les guanyés CiU, que és l’únic partit que parla de plebiscitàries (bé, per matissar només CDC, ja que UDC no se sap), a l’endemà faria una DUI. Doncs us diré que penseu si és creïble que algú que no es capaç de convocar un referèndum sí o sí, sigui capaç de fer una Declaració Unilateral d’Independència. Ja us ho dic jo: no. Però, a més, el President Mas ja ho va deixar clar: vol consultar la gent per poder negociar amb Madrid. Per tant, després d’unes “plebiscitàries”, de guanyar-les CiU tornaríem a entrar en la roda de negociar amb Madrid i aquí no es mouria un dit sense el vistiplau de Rajoy, tal i com haurem comprovat.
Declarar que s’és sobirà i creure-s’ho passa per no haver de demanar permís a Madrid per a fer el referèndum. Si som sobirans i si el Parlament de Catalunya és un òrgan escollit democràticament, una convocatòria de referèndum aprovada per ell ja proporciona un “marc legal” suficient com per tirar la consulta endavant, digui el que digui Madrid. Als partidaris d’una DUI els diria que no hi ha millor declaració d’independència que fer el referèndum. D’altra banda, és infinitament més democràtic donar la veu al poble, als del sí i als del no que, sense consultar-lo amb el poble, declarar directament la independència.
Finalment, opino que si CiU no fa la consulta el 9 de novembre ho pagarà molt car en les eleccions. Per això les convocarà el més tard que puguin. Mentre, intentaran fer-nos creure que no han fet la consulta perquè en Rajoy no els ha deixat. Però tots sabrem que la responsabilitat última serà del Govern de la Generalitat que no haurà tingut la valentia política de col•locar les urnes. El President Mas ja ho ha dit clarament: si Madrid no l’autoritza, convocarà eleccions. Davant d’això, què creieu que farà en Rajoy? El de sempre: res. En canvi, les coses serien molt diferents si Artur Mas hagés dit que està determinat a posar les urnes el 9 de novembre. La reacció de Madrid hauria de ser, necessàriament, de negociació. Hores d’ara en Rajoy sap que si no cedeix la reacció del Govern de la Generalitat serà convocar eleccions. Fantàstic, deu pensar.
La realitat serà que quan el 2016 ens convoquin a les eleccions, qui vulgui la independència només votarà els partits que apostin de veritat per la independència. Veurem quin marge de tercera via li queda a CiU per vendre, un cop més, una nova moto. Mentrestant haurem perdut dos anys més de llibertat.

Advertisements

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s