Per un sí o per un no.

Les declaracions del President Mas al nou programa de TV3 d’Ariadna Oltra són francament preocupants. L’afirmació de què el resultat de les urnes no serà executable en 48 hores, en els termes expressats pel President, comporten despullar de vinculació política el resultat del referèndum. I, més enllà de la fórmula jurídica amb què es dugui a terme l’exercici de l’autodeterminació el resultat serà políticament vinculant perquè així ho ha decidit el Parlament de Catalunya.

En conseqüència, després del 9 de novembre l’únic que s’haurà de negociar amb l’Estat espanyol serà (cas de guanyar el “sí”) aspectes tècnics de COM s’articula el repartiment de drets i càrregues entre ambdós Estats. El que mai no és negociable és la interpretació del resultat del referèndum. I en aquest punt és on veig el perill més gran. Fins ara, haig de confessar, pensava que realment el referèndum no es faria per falta de determinació del Govern de CiU i que, en l’últim moment, en contra del que li ha expressat públicament algunes personalitats, el president s’arronsaria davant l’oposició del Govern de Rajoy. Però ara, no dubto que la consulta es farà. El problema és que el dia 10 de novembre tot seguirà igual. El Govern de la Generalitat dirà que el poble ja ha parlat (per tant, l’ANC i altres moviments socials deixaran de tenir sentit), i que ara, a la vista del resultat, cal que el Govern de Madrid escolti el poble i ofereixi alguna sortida. En cap cas crec que l’actual Govern de la Generalitat interpreti el resultat del 9 de novembre com a l’exercici del dret a l’autodeterminiació i declari la independència. Ara veig clar que interpretaran el resultat de la pregunta-trampa de manera confusa. Ens diran que la resposta a la primera pregunta genera més consens que la segona perquè, inevitablement, tindrà més respostes afirmatives. Per tant, interpretaran el manament popular en el sentit de què es tracta de negociar un nou “status” de Catalunya com a Estat dins d’Espanya. I tornem a començar.

Trobo molt estrany que a pocs mesos de la consulta el Govern no estigui fent pràcticament res per debatre els pros i contres de la independència. Trobo molt estrany que ningú, des del Govern, no ens expliqui amb detall com s’han d’interpretar els resultats d’aquestes dues preguntes. Jo encara no sé com haig de votar si no sé com s’ha d’interpretar el resultat. A mi m’agradaria votar sí a la segona, però per fer-ho m’obliguen a votar també sí a la primera a la que jo voldria votar que no. No sé, potser encara estem a temps de reformular la pregunta per fer-la com la d’Escòcia: “vol que Catalunya sigui un Estat independent?”.

D’altra banda, el concepte de “majoria suficient” expressat pel President suposa una burla a les regles bàsiques de la democràcia. Les eleccions s’han guanyat tota la vida sempre que una opció tingui 1 sol vot més. Si no, recordeu l’estretíssim marge pel qual va ser nomenat President dels Estats units George W. Bush davant Al Gore: només 527 vots van decidir a Florida a favor de Bush, en un país on van votar més de 105 milions de persones. Aleshores, ningú no va parlar de “majoria suficient”. Altrament suposaria que qui obté menys vots acaba decidint el resultat i això ho podem qualificar de moltes coses menys de democràcia.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s