Tigres i lleons.

Molts de la meva quinta, dels que vàrem cursar l’EGB, recordem l’inefable Torrebruno que, en el programa infantil que presentava els dissabtes al matí a la tele (la única: TVE), ens delectava amb les seves dots de cantautor italià amb aquella cançó titulada “Tigres y leones”. Us dic això perquè un bon amic meu sempre em diu que arribarà un dia en que en aquest país haurem de decidir si som “tigres” o “leones”. I em deia, ell que és idependentista, que ja ha triat: ell vol ser dels “tigres”. Els lleons, suposo, cal identificar-los amb els que hi ha a la Carrera de San Jerónimo davant la porta del Congreso de los Diputados els quals representen l’unionisme que nega el dret a decidir dels catalans, tal com es va comprovar el passat 8 d’abril.

Doncs haig de reconèixer que el meu amic tenia raó. El PSC actualment és una bona mostra d’aquesta divisió. De fet, sense saber-ho, els socialistes són els primers que han exercit el seu dret a decidir: han decidit que són “leones”. Però ho han fet sense convocar cap referèndum de manera que, els tigres que fins ara formaven part del PSC s’han vist obligats a sortir del circ socialista a risc de ser devorats pel rei de la selva.

Però el cas del PSC no és l’únic. Com em deia el meu amic, al final tots haurem de triar. De moment, a CiU la convivència entre tigres i lleons sembla en calma o, si més no, no s’aprecien queixalades, com a molt, algun lleó sense pèl ensenya els ullals de tant en tant. Però, a partir del 9 de novembre no ho dubteu: tothom s’haurà tret la careta i, com l’Àlex, el lleó de la pel·lícula Madagascar, no dubtarà a mossegar fins i tot els seus amics quan tingui gana. És la “llamada de la selva”.

Cas a part és el d’Iniciativa. I deixeu-me dir d’entrada que em trec el barret davant la qualitat democràtica demostrada per aquest partit. ICV no és un partit independentista però s’han trencat la cara com el qui més per a reivindicar el dret dels catalans a decidir el seu futur: “chapeau”. L’Herrera apareix així com l’Angel Cristo del segle XXI capaç de domar els lleons i els tigres per a conviure junts sense devorar-se mútuament. En canvi, al PP, PSOE i Ciutadans, no volen ni sentir parlar de tigres: els prefereixen engabiats.

Si algú pensa que els catalans podem acabar com els cristians a l’època Romana, que eren llençats als lleons del Coliseum per a què els devoressin, ja s’ho pot treure del cap ja que, en realitat, això no va succeir mai perquè només és tracta d’un mite alimentat per Hollywood.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s