Bilbao, més enllà del Guggenheim.

Aquesta setmana han atorgat el Premi Príncipe de Astúries a l’arquitecte Frank Gehry, conegut a Barcelona per haver-nos deixat el gegant peix daurat al costat del Port Olímpic, però conegut també per haver dissenyat el Museu Guggenheim de Bilbao, entre moltes altres obres.
Totes les ciutats necessiten tenir un símbol, una imatge que les representi i que serveixi de referent als visitants. A Barcelona tenim la Sagrada Família, París té la Torre Eiffel, Roma el Coliseum, etc. A Bilbao, no en tenien cap. Podrien haver triat un monument històric, com acostuma a passar. Però no: van construir un de nou, majestuós i impactant, al costat de la ria. Reconec que com a símbol funciona estupendament: atreu turistes, que és el que compte. El primer que fem tots en arribar a Bilbao és anar al Guggenheim i fer-nos una foto sota el gos gegant de flors que hi ha davant el Museu … però, després, pocs som els que paguem l’entrada i el visitem per dins. No és d’estranyar, ja que la col•lecció d’art que alberga tampoc no és res de l’altre món.
Per tal d’entendre el que és avui Bilbao i per entendre millor la història recent de tot Euskadi jo recomano efusivament als turistes que, un cop feta la foto davant el Museu Guggenheim, facin una visita al Museu de la Mineria situat al costat mateix de la capital, en la població de Gallarta (on va néixer Dolores Ibarruri, la “Pasionaria”). Aquí podreu veure una antiga explotació minera a l’aire lliure (absolutament espectacular), que va canviar el paisatge i la vida de la gent de Bizkaia definitivament. Veureu un immens cràter artificial que esquinça i que s’endinsa en les entranyes de les muntanyes per sota del nivell de mar. Entendreu el canvi que va comportar l’explotació del mineral de ferro per a tota la societat basca, com vivien, com van créixer com a poble, com van morir molts miners, com les dones van aprendre a fabricar explosius, com es va forjar també l’origen de la lluita sindical. El Museu de la Mineria, creat en el seus inicis per la voluntat popular de preservar la memòria col•lectiva, està més ple de tresors valuosos i didàctics per entendre millor Euskadi que no pas una visita al Museu Guggenheim.
Si després agafeu un dels vaixells que fan la visita turística per la ria i observeu a banda i banda atentament podreu veure els vestigis d’un patrimoni històric industrial impressionant i del que malauradament queda ben poca cosa. A les autoritats els ha faltat una mica més de sensibilitat per a preservar-lo. És com si haguessin volgut eliminar de la seva memòria col•lectiva aquest passat industrial. Quin error! Jo no dic que es mantinguin les foneries de ferro que cremaven al costat del Nervión, ni molt menys. Però crec que s’hauria de conservar el poc que queda del passat industrial per a mostrar una part fonamental de la història d’Euskadi. Aquí tenim, des del meu punt de vista, un veritable motiu per a visitar Bilbao.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s