Una pregunta normal.

La successió del cap d’Estat espanyol la veig com un moviment del joc d’escacs. El Rei s’enroca. Quina és la següent jugada? Des del meu punt de vista aquest moviment obre la porta a una possible reforma constitucional. Un cop obert el meló de la reforma de la Carta Magna és probable que afectés la Corona, atès que hi ha consens a Espanya en suprimir la discriminació per raó de gènere en l’ordre de successió. Suposo que ningú volia pensar en tenir a la infanta Elena de Reina d’Espanya, per tant s’havia de fer la successió abans de reformar la Constitució i així garantir la successió en el Príncep Felip.

Un cop nomenat el nou Rei (Felip VI “el preparat” o “el breu”, com preferiu), és possible que l’Estat faci algun intent de reforma del model territorial que ens sigui presentat a Catalunya com a una tercera via, la qual, alguns polítics des d’aquí (com a portaveus d’una determinada elit econòmica) estan desitjant que arribi per a poder eludir la qüestió de la independència. Però és impossible que arribi cap proposta mínimament encoratjadora entre els que practiquen un sistemàtic genocidi cultural als Països Catalans. Encara que alguns sentin cantes de sirena, i encara que aquests cants de sirena es concretin en propostes reals, ja podeu tenir per segur que l’Estat espanyol incomplirà sempre els seus compromisos amb Catalunya seguint una tradició tant antiga com la corona borbònica.

Reconec que hi ha la possibilitat que m’equivoqui i que el Govern de Madrid no plantegi cap reforma constitucional ni faci cap oferta que es pugui interpretar com a tercera via. En aquest segon cas voldrà dir que el Govern espanyol dóna per fet que no es farà la consulta el 9 de novembre perquè coneix la feblesa de determinació del Govern català.

Tant si estem en un cas com en l’altre, la pregunta del 9 de novembre s’hauria de reformular. Si l’Estat inicia una reforma constitucional que comporti un canvi en el model territorial, el referèndum per la “tercera via” ja el convocarà Rajoy per a tota Espanya. Per tant, deixa de tenir sentit que nosaltres ens formulem la primera pregunta de la consulta. Si, en canvi, l’Estat no “ofereix” cap alternativa a la independència, també deixa de tenir sentit que nosaltres formulem la primera pregunta de la consulta. Perquè, anem a veure, qui contestés “sí” a aquesta primera pregunta i no a la segona, només cabria qualificar-lo d’imbecil. A què estararia dient “sí”? A un xec en blanc al Govern d’Espanya? Diria “sí” sense saber a què? Ja sé que aquesta és una actitud molt catalana: vendre’ns abans que ens comprin. Però potser ha arribat l’hora, no de deixar de ser catalans, sinó de deixar de ser imbecils, com deia el Joan Sales.

De manera que si volem ser un país normal, cal que formulem una pregunta normal, com a Escòcia: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?” Sí o No. Així de fàcil. I que l’Estat espanyol reformi la seva constitució si vol. O no.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

1 thought on “Una pregunta normal.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s