Generalitat, Societat Limitada.

No us voldria confondre amb el títol de l’article. No tinc intenció de fer una radiografia de l’Administració catalana amb el mateix patró que el gran Ferran Torrent. Un article no podria abastar tal propòsit, tot i que estic convençut que la seva novel•la de “ficció” reprodueix esquemes de comportament universals allà on es toca poder. Ja m’enteneu.

Sovint es diu que els treballadors públics també hem de pagar part de la crisi. No sé, jo crec que les coses de tots les hem de pagar entre tots. I el sector públic, fins on jo conec, és de tots. Per tant, si és de tots no es pot fer pagar als funcionaris la mala gestió del sector públic. I és que no es pot tractar un treballador públic com un de privat. Així, mentre en una empresa privada les pèrdues i els beneficis repercuteixen en els seus accionistes, els seus gestors i en els seus treballadors, en canvi, la càrrega de mantenir el sector públic implica tota la societat i no els seus treballadors. Els beneficis de l’activitat del sector públic són per a tothom independentment de la seva condició: de funcionari, de jubilat, de treballador, d’autònom, d’empresari, d’aturat, d’immigrant, de discapacitat, de menor… Basant-se en aquest principi la forma de finançar l’activitat del sector públic està clarament definida ni més ni menys que a la “sagrada” Constitució Espanyola. Així, en el seu article 31 diu que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat”. El fet que el Govern de la Generalitat estableixi retallades sobre la retribució dels treballadors públics és com si haguessin instaurant un impost sobre les nòmines dels funcionaris cosa que, a banda d’injust, és absolutament inconstitucional. Per què el Govern no retalla, amb el mateix argument, els pagaments als proveïdors, als deutors o a l’Estat mateix? Per què es prefereix retallar al més dèbil? Doncs perquè és més fàcil i perquè permet desballestar el sector públic per tal d’externalitzar-lo en favor d’empreses privades de l’entorn del “business friendly”.

La justificació del conseller Mas-Colell de què es veu avocat a retallar els salaris per l’injust finançament de Catalunya no és del tot cert. València i Balears estan fins i tot més maltractades financerament per l’Estat espanyol que no pas Catalunya. En cap d’aquests casos han retallat la paga extra (que en realitat no és extra sinó part del sou anual) dels seus treballadors. Així que no s’entén que el Govern de la Generalitat persisteixi en la seva política de maltractar els seus treballadors públics si no es té en compte la seva manca de fe en els serveis públics. La persistent retallada de sou als treballadors de la Generalitat és, no només una mesura injusta, sinó perjudicial per a l’economia catalana que veu reduït el seu consum, cosa que afecta inevitablement el comerç local. Però, a més, es tracta d’una mesura políticament errònia. Molts treballadors comencen a tenir la impressió que amb l’Estat espanyol els aniria millor. A la Diputació de Barcelona, sense anar més lluny, no només tenen les pagues extres senceres sinó que en tenen tres a l’any. Aquesta és la via que hauria de seguir la Generalitat si vol generar confiança en la seva capacitat de guiar el país en la bona direcció. O no és això el que realment vol?

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s