Referèndum o plebiscitàries?

Tenim convocat un referèndum per al 9 de novembre amb un acord ampli i transversal de les forces polítiques del Parlament. Aquest fet demostra que la celebració del referèndum és el punt de trobada i de consens més gran que hi ha al nostre país. Per altra banda, el Parlament ha manifestat en reiterades ocasions que és sobirà. A més, la Generalitat gaudeix de competències (no escapçades per la Sentència del Constitucional) per a celebrar consultes. De manera que no entenc que encara hi hagin veus que parlin de l’expressió referèndum il·legal. I no us penseu que es tracta d’unionistes disposats a fer el que calgui per impedir que els ciutadans votem lliurement el nostre futur, no. Es tracta de presumptes sobiranistes, com ara el Vicenç Villatoro, que afirma que convocar un referèndum il·legal seria contraproduent. On està la il·legalitat d’una norma que emana del Parlament? Tenim un Parlament il·legal? No és un oxímoron dir que la nostra cambra legislativa (la que fa les lleis) és il·legal? Què ens hem begut l’enteniment?

Amb aquest argument tan poc sostenible argumentava el Villatoro que l’única opció és anar a unes plebiscitàries amb una llista unitària. Clar. Ell insisteix en què la unitat ha d’estar de la banda dels que volem el sí, ja que els que volen el no diu (textual) “és el seu problema”. Francament, no li veig la lògica. Com pensa interpretar els resultats? Com sabrà (sense dubtes) qui opta per la independència i qui no? Com podem saber el que realment pensa la gent? Perquè, només que hi hagi un sol partit que es presenti que ofereixi alguna alternativa més al seu programa que el sí o no a la independència el resultat ja estarà “contaminat” per altres factors. I això ja ho sabem ara que serà així. Però encara en l’hipotètic cas que tots els partits polítics que es presentessin només tinguessin un únic punt al seu programa, que fos o sí o no a la independència, i en el hipotètic cas que sortís que sí, què farien els partits que guanyadors? Farien una Declaració d’Independència? (Obvio la paraula Unilateral perquè em sembla redundant). Però, com voleu que ens creguem que els partits que no han estat capaços de fer una consulta (perquè Rajoy no l’autoritza) siguin capaços de fer una Declaració d’Independència? No m’ho crec. I si la fessin, què creieu que passaria al dia següent? Doncs res de res. L’Estat espanyol i la comunitat internacional no donarien legitimitat a aquesta declaració. I aleshores què passaria? Doncs que haurien de negociar (un cop més) l’encaix de Catalunya amb Espanya. Tornem a la casella de sortida, com sempre.

En canvi, si el Govern realitza el referèndum el 9 de novembre, tal i com ja s’ha compromès amb el poble, digui el que digui el Govern de Madrid (com un acte, de veritat, de sobirania) aleshores Catalunya deixaria de ser un “afer intern” espanyol i passaria a ser un actor més del concert internacional. En aquestes condicions, des de la sobirania plenament exercida i amb una inequívocament manifestació democràtica, l’Estat espanyol estarà obligat a negociar, no el procés, sinó el resultat, a la llum de l’arbitratge internacional. Per tant, o referèndum, o seguir com a una comunitat autònoma de l’Estat espanyol el que quedi de legislatura i quatre anys més, com a mínim, després de les eleccions autonòmiques adjectivades, per alguns, de plebiscitàries.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s