Reforma de l’IRPF: dos ocelles d’un tret.

Moltes són les famílies que per tal d’invertir els estalvis i, de pas, gaudir de les vacances, van optar en el seu dia per adquirir una segona residència, ja sigui un apartament a la costa o una casa a la Cerdanya. Altres, simplement van comprar una segona residència per llogar-la i obtenir un complement extra a la pensió o al salari. Amb la rebaixa de l’impost sobre successions, aquests estalvis familiars en forma d’immoble també han quedat, en bona part, salvaguardats de la tributació. Ara, però, la darrera reforma de l’IRPF planejada pel Montoro dinamita el tractament fiscal de les segones residències.

I és que quan el Govern de Rajoy parla de baixar impostos, la classe mitja ja pot anar preparant la cartera per a pagar més. El projecte de reforma de l’IRPF anunciat pel Gobierno de España suposarà un augment molt significatiu de la tributació de la plusvàlua posada de manifest amb la transmissió dels immobles de segona mà. Això serà així perquè es proposa eliminar l’actualització del preu de compra i perquè s’eliminen els coneguts com a “coeficients d’abatiment” que servien per a corregir a la baixa la plusvàlua dels immobles adquirits abans de 1996 i que, a la pràctica, deixaven sense tributar per aquest concepte als immobles adquirits abans de 1985. Tot això ha canviat i si un, posem per cas, va comprar un habitatge l’any del Mundial de Futbol del “Naranjito” per 1,5 milions de pessetes (9.000 euros), i ara el ven per 200.000 euros, haurà de tributar en l’IRPF sobre la base de tota la plusvàlua de 191.000 euros.

Potser us pensareu que el Montoro adopta aquesta mesura per a atacar la classe mitjana. Doncs, us equivoqueu. La classe mitjana estalviadora no és més que una víctima inevitable, un efecte col•lateral d’una mesura que està pensada per estimular el mercat d’obra nova (aquella que tenen els bancs i les grans constructores) la qual cosa passa per debilitar el mercat de segona mà, fonamentalment en mans de particulars.

Però, a més, aquesta mesura té altres conseqüències que, sorprenentment, no han trobat contestació per part de les autoritats tributàries autonòmiques. El principal tribut de les comunitats autònomes és l’Impost sobre Transmissions Patrimonials que prové, precisament, de les transmissions de béns immobles de segona mà, ja que els immobles nous tributen per l’IVA que, com sabeu, el recapta íntegrament l’Estat. D’altra banda, de les plusvàlues que deixaran de generar-se en l’IRPF, la meitat corresponen a les Comunitats Autònomes que tenen el tribut cedit. De manera que aquesta reforma de l’IRPF suposarà un ofegament addicional més a l’autonomia financera de la Generalitat a partir del 2015. Espero sentir (encara) alguna reacció del nostre conseller d’Economia.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s