Pressupostos 2015: hi ha alternatives.

Ja torna Mas-Colell amb la cançó de les retallades per al 2015. Si bé és cert que el sistema de finançament és perjudicial per a Catalunya que l’avoca a un dèficit fiscal asfixiant, també és cert que és igualment perjudicial per altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. A més, hem d’admetre que l’Estat està fent un ús pervers del repartiment dels objectius de dèficit entre les administracions territorials, fent bo aquell refrany castellà que diu que “quien parte y reparte, se queda con la mejor parte”. Té raó el Conseller d’Economia en manifestar que les retallades a les comunitats autònomes són retallades als serveis públics bàsics ja que sanitat, educació, serveis socials i, en el cas de Catalunya, seguretat i justícia, estan en mans de la Generalitat.
Dit això, les prioritats de retallades les ha d’establir cada Administració. En el cas de la Generalitat de Catalunya ja hem vist quines són les prioritats. I entre aquestes no es troba pagar els seus treballadors. Ja ha anunciat que el 2015 serà el quart any consecutiu que el Govern no pagarà una de les pagues als seus treballadors. Reconeix el Conseller que si s’aguanten els serveis públics actualment és únicament i exclusiva per la professionalitat dels seus treballadors. Bonica forma té el Govern d’agrair els esforços suprimint any rere any una de les seves pagues. Això equival a una quitança d’entre un 6 a un 7 per cent del sou anual que es ve a afegir a les retallades imposades pel Gobierno de Espanya. La Generalitat té el rècord de l’Estat de retallades als seus treballadors. Cap treballador públic de cap administració de l’Estat ha patit unes retallades tant fortes i persistents. Aquesta ha estat una opció, fruit de les prioritats del Govern de Catalunya.
Pretendre, de forma burda, lligar el cobrament de part del sou a què el Govern recapti l’impost sobre dipòsits bancaris és simplement delirant. Què té a veure la tasca diària d’un bomber, d’un metge, d’un mestre, d’un administratiu, amb el resultat de l’activitat comercial dels bancs? Res de res. Lligar el sou a objectius que no depenen del treballador, lluny d’incentivar-lo el desmotiven. De veritat creu el Conseller que així ajuda al manteniment dels serveis públics?
Em direu que tothom hem de fer sacrificis. D’acord. Però per què els treballadors públics més que altres? Que no són de tots els serveis públics? Si s’ha de fer una quitança, perquè no fer-la en el pagament del deute a l’Estat, en el pagament a tots els proveïdors, en els contractistes, en el pagament a les subvencions a mitjans de comunicacions, en el pagament de les concessions administratives a les concessionàries d’autopistes, per exemple? Per què no s’estableix un salari màxim al sector públic? Per què es perdonen impostos a BcnWord? Per què el Govern menysprea el servei prestat pels treballadors? No perquè sigui una mesura més justa retallar les prestacions del treball sobre la resta, no. Ho fa perquè és més fàcil que aplicar altres alternatives més “incòmodes” encara que siguin més justes. Sr. Mas-Colell: hi ha alternatives: pregunti’m com!

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s