Balances i solidaritat.

Aquesta setmana s’han publicat les balances fiscals encarregades pel Ministeri del Montoro al professor De La Fuente. Normalment quan es parla de balances fiscals l’atenció es centra en el saldo, especialment quan aquest és negatiu de forma persistent, com en el cas de Catalunya. Per a obtenir aquest saldo cal calcular primer què es gasta l’Estat en un territori i a continuació restar-li els ingressos fiscals recaptats en el mateix. Ens fixem molt en si les despeses fetes en un territori han estan ben calculades: que si les despeses en el Prado, o en la T4 de Barajas, en l’AVE, en els ministeris, etc; que, a criteri d’Hisenda, en realitat no es fan a Madrid (què va!), ja que ens beneficien a tots (especialment “benèfica” pel Prat és la T4) i, per tant, la despesa s’ha de repartir entre tots els territoris. No voldria aprofundir més en aquest tema que, a banda de ser absolutament subjectiu, està carregat d’intencionalitat.

Ara voldria posar l’accent en el sistema de càlcul dels ingressos. Veient l’informe encarregat pel Ministerio, crida l’atenció el saldo extremadament desfavorable de Madrid. Recordem que Madrid és el territori que surt més perjudicat, a criteri del De La Fuente, estant Catalunya com a segona comunitat amb pitjor dèficit. Aquest resultat il·lustra clarament les trampes que inclou aquest estudi. Per una banda, com hem dit, no es considera bona part de la despesa feta per l’Estat a Madrid, atès que la imputa a tot el territori. Per altra banda, aquest estudi fa, des del meu punt de vista, una imputació errònia dels ingressos tributaris. On tenen la seva seu bona part de les grans empreses d’aquest país, com Telefònica, Endesa, ACS, etc? Exacte, a Madrid. Aquests ingressos no estan territorialitzats. Per altra banda, res no es diu de la recaptació feta per la Delegación Central de Grandes Contribuyentes a la que queden adscrites totes les grans empreses i persones físiques. Res no es diu de com es distribueixen territorialment aquests ingressos tributaris. Van tots a Madrid? Si és així, a l’augmentar artificialment els ingressos assignats a Madrid estem incrementant el seu dèficit fiscal, de la mateixa manera que retallant la imputació d’ingressos a Catalunya el Ministerio suavitza el dèficit fiscal català.

Aquest estudi considera que els impostos que paguen els turistes es reparteixen per tot el territori. Això representa un perjudici per al càlcul de la realitat fiscal de Catalunya ja que és la Comunitat Autònoma que més turistes rep de l’Estat. El mateix podríem dir dels impostos pagats per l’exportació. Les balances del Ministerio consideren aquests ingressos repartits per tots els territoris quan, de fet, Catalunya concentra el 25% de totes les exportacions de l’Estat.

Estem davant, doncs, d’unes balances fiscals subjectives que s’allunyen de la realitat. Tot i aquestes tergiversacions encara donen un saldo fiscal molt negatiu per a Catalunya. Potser ja va arribant l’hora que l’Estat apliqui de veritat el concepte de solidaritat entre tots els territoris i, per exemple, el deute de la Generalitat de Catalunya sigui assumit de forma “solidària” per tot l’Estat. Solidaritat en els ingressos, sí; i solidaritat en les despeses; però també solidaritat en el dèficit. Al cap i a la fi, la Generalitat, ara per ara, és una Administració territorial de l’Estat espanyol.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s