Garanties democràtiques.

Francament, no sé a què treu cap que el MHP Mas digui en el discurs del debat de política general al Parlament que la consulta s’ha de fer amb “plenes garanties democràtiques”. Què ha volgut dir el President? Posar un núvol de dubte sobre la validesa del referèndum és disparar-se un tret al peu.

Dir això al mateix temps que es diu que s’obre la possibilitat a que no es pugui votar el 9-N, no sona molt tranquil·litzador. Al cap i a la fi, de qui depèn que la consulta es faci amb plenes garanties democràtiques? Doncs del Govern de la Generalitat, que és qui l’organitza. Per tant, quin sentit té dir ara que potser no té plenes garanties? S’està referint potser, a qui si no es compte amb el vistiplau de Rajoy, la consulta no comptarà amb prou garanties democràtiques? Francament, no ho crec. Vull dir, que no ho desitjo. Perquè, anem a veure, algú ha esperat, ni que sigui per un instant, que el PP donaria el seu “ego te absolvo” a la celebració del referèndum? Evidentment, no. Així doncs, els temors del President, a què es refereixen?

El reconeixement internacional el tindrem si som capaços d’organitzar la consulta bé. A la Generalitat no li poden faltar mitjans. Ho vam poder fer una colla de ciutadans quan vam organitzar la consulta popular per la independència fa cinc anys. A Barcelona, per exemple, ho vam fer sense un euro de diner públic, amb l’Ajuntament en contra i amb observadors internacionals que van avalar la netedat del procés. Ara, evidentment, no es tracta de fer el mateix d’aleshores sinó de fer-ho oficial. Si ara el convoca el Parlament i ho organitza el Govern, el seu resultat serà políticament vinculant. Així s’ha de deixar clar per a que els partidaris del sí com del no sàpiguen quines poden ser les seves conseqüències. Un referèndum convocat amb aquesta convicció és, automàticament, un referèndum fet amb totes les garanties i, per tant sortirà bé, necessàriament.

El que no ajuda gens és que, el mateix que el convoca, ja estigui alertant que potser no tindrà prou garanties democràtiques i que el seu resultat no serà jurídicament vinculant i que no és segur el seu reconeixement internacional. Si aquest Govern no es veu amb prou convicció per tirar endavant un referèndum amb plenes garanties el millor que pot fer és dissoldre el Parlament, convocar eleccions (autonòmiques) i deixar pas a altres polítics amb conviccions més profundes la tasca de posar les urnes. Això sí, que s’oblidin de demanar “llistes unitàries” ni d’anomenar les eleccions de “plebiscitàries”. Qui voldria anar en la mateixa llista d’un partit que no haurà tingut prou coratge per posar les urnes el 9N? Com voldria convèncer l’electorat un partit de que serà capaç de fer una DUI si prèviament no ha estat capaç d’ignorar una suspensió del Tribunal Constitucional? Qui no pot lo menys, no pot lo més. D’altra banda, us penseu que el Govern de l’Estat no vetaria una llista electoral que el seu únic punt de programa fos declarar la independència? Evidentment que sí.

Però estic convençut que tot això no passarà i que el MHP Mas posarà les urnes el 9-N digui el que digui el Tribunal Constitucional. Al cap i a la fi es tracta de fer una consulta legal, és a dir: d’acord amb una Llei del Parlament de Catalunya. No es tracta de desobeir sinó, tot el contrari, d’obeir, tant el Parlament com el poble de Catalunya. Aquestes són les veritables garanties democràtiques. Aquesta és la legitimitat que empara el Govern.

(Publicat a La Vanguardia del dia 16.9.2014)

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s