On plantem la tovallola?

A l’època que estudiava a la Universitat, sovint, em quedava a preparar els exàmens a la biblioteca, com molts altres universitaris. Atès que érem més estudiants que cadires hi havia a la biblioteca es produïa un inevitable “overbooking” agreujat pel fet que molts espavilats entraven a la biblioteca a primera hora del matí (fent cua a la porta, si calia, abans que obrissin) i reservaven lloc per a ells i per alguns companys més i així garantir una cadira durant tot el dia. Anys més tard, quan vaig tornar a fer ús intensiu de la biblioteca de la universitat amb ocasió de la preparació d’oposicions, vaig comprovar que aquesta pràctica de “reservar llocs” s’havia acabat. Un anunci penjat a l’entrada de la biblioteca advertia que, qui deixés el lloc vacant durant més de quinze minuts, veuria com les seves pertinences eren retirades per tal de deixar el lloc a un altre estudiant de “córpore presente”. Aquest fet demostra que, quan s’ajunta la manca de civisme amb l’absència de sentit comú, s’han d’establir normes inevitablement.

Aquest estiu, a les platges de Cunit s’ha tornat a posar de manifest la mateixa situació que a les biblioteques de la universitat de la meva època d’estudiant. L’ajuntament d’aquesta localitat, escoltant la veu dels veïns, farts de comprovar que, en època d’estiu, alguns espavilats anessin a primera hora del matí a plantar la tovallola, la gandula i el para-sol, si cal, per tal de “guardar-se lloc” per a tot el dia a primera línea de mar, ha decidit regular l’ús d’aquest espai. Els responsables de l’Ajuntament retiraran les pertinences que hi hagi a la platja i que no tinguin un propietari a la vora. Suposo que, en temps de canvi climàtic que s’emporta la sorra de les costes reduint any rere any els metres quadrats de platja, juntament amb l’increment del nombre de turistes que busquen “sol i platja” a casa nostra, condueixen a aquestes tensions.

A molts llocs de platja hi ha una evident manca d’espai a la sorra respecte el nombre de gent que vol fruir del mar a l’estiu. Hi ha cales on, a més de problemes per estendre la tovallola, hi ha veritables problemes per acostar-se a l’aigua sense trepitjar ningú. En canvi hi ha altres on la dimensió de la platja ofereix espai, de moment, suficient. Aquest és el cas de la localitat de la costa on jo passo els estius i on comprovo com, a l’arribar el mes d’agost, s’acosten a la platja hordes d’holandesos (altres anys han estat russos, alemanys o anglesos), formades per clans que, al seu torn, estan formats per famílies d’individus amb enormes cossos tatuats. Aquests immensos grups de gent no només planten la tovallola i el para-sol (a mida proporcional al cos a cobrir), sinó que porten gandules per a cadascun d’ells, a més d’inflables de roda de tractor i, sobretot, moltes llaunes de cervesa ficades en neveres portàtils. Per a poder traginar tots aquests estris porten un carretó de quatre rodes tibat pel més fort de la tribu on, a més, transporten també els més petits de la colla. Res a dir dels costums centreeuropeus però, de seguir aquesta evolució, arribarà un dia que també haurem de regular els temps d’estància i l’espai assignat per persona a les nostres platges. Entre tant, recomano anar a la platja amb poques coses i ficar-se en qualsevol espai on no hi hagi una persona física de “corpore presente” i, si cal, apartar discretament alguna tovallola òrfena, sempre que aquesta no provingui dels Països Baixos.

(Publicat a La Vanguardia del 6.8.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s