Hisenda som nosaltres

Una pràctica que comença  a ser habitual de l’Agència Tributària de l’Estat és enviar esborranys de la declaració de l’IRPF inexactes per, així, passat el temps, girar una liquidació complementària per a regularitzar-la, amb els interessos corresponents i la sanció, si s’escau. Aquest ha estat el cas, enguany, de moltes parelles de fet amb fills que han vist com, d’acceptar un esborrany amb la modalitat de declaració conjunta veuen com ara Hisenda els hi rectifica descomptant, de forma discutible, la reducció pertinent de 2.150 euros per declaració conjunta. És un clar error de l’Administració tributària que trenca el principi de confiança legítima traslladant al patrimoni dels contribuents un perjudici per un mal funcionament que no els correspon. No tinc dades, per tant no ho puc afirmar, però tinc la sospita que aquest fet, juntament amb altres moltes situacions, es repeteix em molts contribuents catalans.

El president de l’Organització d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, el senyor Pérez Boga, ha manifestat en una conferència a la Cambra de Comerç de Reus que a la Comunitat de Madrid és on menys inspeccions d’Hisenda es fan, d’acord amb el número d’empreses registrades. Aquest fet, unit a la sospita que a Catalunya el fisc espanyol és especialment implacable, alimenta la percepció que no som tractats més que com una colònia espremuda per la metròpoli. On es paguen peatges i on es rescaten? On es construeixen infraestructures i on es precaritzen? On s’inverteix en cultura i on es retalla? On es paguen més impostos i on es fan rebaixes fiscals? Per tant, és lògic que un es pregunti també, on es fan més comprovacions tributàries i on es mira cap un altra banda. Aquí teniu la resposta.

Però, compte! no ens quedem únicament amb les inspeccions tributàries. Aquestes són una part de les comprovacions que fa Hisenda. Una altra part molt significativa de les comprovacions tributàries no són conseqüència d’una inspecció sinó d’un procediment en via de gestió tributària. Cal tenir en compte aquest detall per si algú se li passa pel cap buscar estadístiques del tema, ja que no trobarà enlloc quin volum representen respecte el total de comprovacions. I si algun parlamentari fa la pregunta pertinent que no s’oblidi de demanar també, per aquestes regulacions tant o més sagnants com les d’inspecció.

Si ens remuntem a la Història del nostre país veurem com en l’arrel de la majoria de conflictes amb la meseta apareixen sempre els impostos que paguem o deixem de pagar els catalans al monarca de torn. L’origen mateix de la nostra institució, la Generalitat, la trobem fa set-cents anys amb la missió de cobrar els nostres impostos.

Avui, però, un consell: si teniu una empresa traieu-vos un abonament per la llotja del Bernabéu, sinó esteu fiscalment morts. I si sou persona física i sou catalans, ja sabeu: a pagar i a callar.

(Publicat a La Vanguardia el 12.10.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s