Pressupostos 2015: aquí no ha passat res.

No deixa de ser estrany que el Govern de la Generalitat pretengui impulsar la llei de pressupostos per al 2015. Sobretot, tenint en compte que l’ANC, mitjançant la Carme Forcadell, va dir a la manifestació del 19 d’octubre a la Plaça de Catalunya allò de “President: exigim eleccions en tres mesos”, com a condició per a transigir amb el nou 9N.

Representa que existeix un pacte d’estabilitat entre CiU i ERC, i que els pressupostos del 2014 van ser els últims que va votar favorablement ERC amb el compromís del 9N materialitzat. Ara, i un cop arribat al 9N, el Govern manifesta la seva voluntat d’esgotar la legislatura i pactarà els pressupostos del 2015 amb el PSC, si cal, i si és que l’Iceta s’hi posa bé (que sembla que sí).

Des del meu punt de vista, és un frau democràtic pretendre esgotar la legislatura, i la gestió d’una comunitat autònoma, amb la que està caient. El compromís d’aquest Govern era fer el referèndum. Concretament el seu programa electoral deia que “la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col•lectiu. Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.” En coherència amb això, el pacte de legislatura entre CiU i ERC contempla: “convocar una consulta perquè el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat en el marc europeu.”

Fins a data d’avui, l’única legalitat que ha contemplat el Govern és l’espanyola, obviant la catalana (tot i la declaració de sobirania del Parlament) i la internacional (que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles). De manera que “la consulta per determinar democràticament el seu futur col•lectiu, amb tota la legitimitat democràtica” ha quedat reduïda a una mobilització popular, a un “procés participatiu” destinat als partidaris de la independència. Aquesta 9N és, doncs, tant entendridor com allunyat de les promeses electorals del Govern. Per tant, sense necessitat d’exigències, només queda una solució: convocar eleccions. És l’única forma de “donar veu al poble” per a què un proper Govern, més determinat, materialitzi el referèndum amb tota la legitimitat democràtica. Al cap i a la fi, el més lògic seria que fos un partit independentista qui liderés un procés cap a la independència. Però això també ho haurà de decidir el poble de Catalunya.

(Publicat a l’Ara el dia 31.10.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s