El show de Truman.

Quan s’acaba un any i no està aprovat el Pressupost, automàticament queden prorrogats els pressupostos de l’any anterior pels mateixos imports que tinguessin cada partida a l’inici de l’exercici. Aquest any, novament, ens trobarem amb aquesta situació. És igual si hi ha acord polític o no per aprovar-los: el calendari no dóna marge per a què a 31 de desembre el Parlament els aprovi.
D’acord amb la llei de finances quan s’arriba a la pròrroga el Govern haurà de dictar tant sí com no un decret on haurà d’incloure els ajustos necessaris per adaptar el pressupost al nou exercici. Un d’aquest ajustos consisteix en deixar sense efecte la retallada del 15 per cent de sou i jornada al personal interí. Molts departaments ja han anunciat al seu personal interí que a partir de l’1 de gener tornaran a les seves condicions normals, de manera que no s’entén que el Govern afirmi ara que depèn de l’aprovació dels nous pressupostos. Simplement, no és cert.
De vegades un té la impressió que el volen fer veure que vivim en una realitat diferent, fent-la passar per autèntica. Tots som una mica com el personatge interpretar per Jim Carrey en el Show de Truman. Cal, però, un mínim de sentit crític per valorar la informació. Quan ho fem ens adonem, sovint, que el cel que veiem (per exemple) si ens acostem prou, no és més que una paret pintada. Aquesta és la impressió que tinc quan escolto que la paga extra dels funcionaris, el desenvolupament de l’Agència Tributària, etc, són impossibles sense llei de pressupostos. Si el Govern requereix fer alguna despesa al llarg de l’exercici que no està contemplada als Pressupostos, i si veritablement té voluntat política de tirar-la endavant, el que ha de fer és tramitar davant el Parlament un suplement de crèdit per a fer front a la despesa desitjada. Estic convençut que si el Govern actués d’aquesta forma trobaria els necessaris consensos polítics per fer valer la seva voluntat. És més, estic convençut que en el moment actual, amb un Govern en minoria, segurament el que més li convé és una pròrroga i negociar puntualment al Parlament amb qui més convingui cadascuna de les mesures que vol tirar endavant.
Però, abans de complicar-nos la vida amb aquesta tramitació parlamentària, valdria la pena que ens preguntéssim si val la pena aprovar els pressupostos d’una comunitat autònoma per a què el Govern esgoti la legislatura. Potser seria més convenient que anéssim cara a barraca i convoquéssim ja unes eleccions que ens permetin anar cap a un Estat independent. És qüestió de prioritats.

(Publicat a l’Ara del dia 15.12.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s