M’agrada, no m’agrada.

M’agrada que la gent tingui il·lusió. En època de crisi econòmica, atur, desnonaments i de corrupció està bé tenir un projecte col·lectiu il·lusionant. No m’agrada el Govern de Rajoy quan fa tot el que pot per ofegar aquest desig democràtic. M’agrada que la gent no defalleixi davant els entrebancs de Madrid. No m’agrada que defalleixi el Govern de la Generalitat.

No m’agrada que la Soraya Saenz de Santamaria digui que es “un referendum il·legal” quan encara no s’ha pronunciat cap tribunal sobre la seva legalitat o il·legalitat. M’agrada que, aquest cop, acabarem votant igualment. No m’agrada que li diguin “procés participatiu” quan del que es tracta és de votar i de decidir. M’agrada que es digui que estem defensant drets fonamentals com la llibertat d’opinió o d’expressió. No m’agrada que s’oblidin de dir que estem davant d’un dret fonamental, el dret de l’autodeterminació, reconegut pel Pacte de Drets Civils i Polítics de l’ONU (i que té subscrit i publicat al BOE l’Estat espanyol) en el que es reconeix, en el seu article primer, el dret a l’autodeterminació dels pobles.

M’agrada que el Ministeri de defensa enviï tancs i vaixells militars a Catalunya. No m’agrada que enviï tant pocs, ja que ens corresponen, si més no, el 20 per cent de tots els tancs, tanquetes, canons, vaixells, bales, granades, bombes, avions, cornetes i cabres en mans de l’exèrcit espanyol.

M’agrada la revolució cívica i democràtica impulsada des del poble, com una força irresistible que va de baix a dalt. No m’agrada que la Delegada del Gobierno enviï instruccions i amenaces per escrit als directors de les escoles, em recorda altres èpoques i règims.

M’agrada la capacitat d’autoorganització i mobilització del poble de Catalunya cap a un objectiu comú, independentment d’ideologies. No m’agrada que ens obliguin a “posar-nos a prova” cada dos per tres per demostrar que som molts. M’agrada que votem i puguem comptar quants som. No m’agrada que hagin col·locat punts de votació manifestament insuficients. M’agrada comprovar que els del Sí-Sí som majoria. No m’agrada que el nostre Govern hagi despullat de vinculació política el 9N.

M’agrada la idea d’una solució pactada amb Espanya. No m’agrada que es vulgui negociar des de la subordinació i no d’Estat a Estat. M’agrada que el Parlament digui que és sobirà. No m’agrada que no exerceixi, a la pràctica, la sobirania i es plegui a la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional. M’agrada pensar en el futur immediat i en la possibilitat de votar un partit que aposti decididament per la independència. No m’agrada sentir que a partir del 10N s’han d’aprovar uns pressupostos d’una comunitat autònoma.

M’agrada més votar que participar. No m’agrada que no em vulguin deixar, ni tant sols, participar. M’agrada saber que, malgrat tot, participaré. I després, m’agradarà votar de seguida.

(Publicat a La Vanguardia de 7.11.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s