Match point.

La independència serà social o no serà. Si algú es pensa que s’arribarà a la majoria del cens favorable al sí sense tenir en compte el desig de canvi, de fer net, per part de bona part de la ciutadania, s’equivoca. És per aquest motiu que una llista unitària, a banda de motivar als incondicionals, no genera capacitat d’atracció suficient a qui veu en el procés una oportunitat de regeneració i de millorar la forma de fer les coses.

Persistir en la idea de fer una llista unitària o res, és donar ales a Podemos. Representa, com bé va dir Oriol Junqueras, deixar la bandera de les polítiques socials en mans dels que no volen la independència de Catalunya, la qual cosa seria la fi del procés. La independència no és (o no hauria de ser) una finalitat en sí mateixa, sinó un mitjà per aconseguir que la nostra societat, que els nostres ciutadans visquin millor. En la mesura que no puguem explicar amb claredat a La Verneda, a La Torrassa, a Nou Barris, o tants altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona o d’altres ciutats catalanes (on no es veu gaire TV3), que la independència suposa una oportunitat d’acabar amb la corrupció, de tenir més possibilitats de crear llocs de treball, de poder crear normes noves pensades per a les persones, no contra les persones, si no som capaços, en definitiva, de transmetre aquest missatge d’esperança, no serem mai la majoria suficient.

Em sap molt de greu però l’actual Govern de CiU, ni tant sols el President Mas, són les persones a qui poden confiar aquests ciutadans el disseny d’un nou país. La llista unitària segurament il·lusiona molts independentistes convençuts que veuen en el President la persona idònia per aglutinar una llista “de país”. Aquesta és una llista per a convençuts però no per atreure més votants. I és que la transversalitat no es pot aconseguir a partir d’un partit polític. Però, paradoxalment, tampoc no es pot aconseguir sense comptar amb tots els partits polítics. Per molt que alguns es posessin d’acord en anar conjuntament, bona part de la ciutadania continuaria votant en clau política, perquè a l’hora de votar trobarà llistes de diferents partits polítics. És un error demanar a la gent que oblidi la seva ideologia i voti només en funció de llista única sí o no. Això només ho poden arribar a fer els incondicionals i prou. Per aquesta via no ens en sortirem mai.

De manera que, si realment volem saber què opinen els ciutadans sobre una qüestió, el millor és preguntar-los directament. I la forma normal de preguntar la gent és mitjançant un referèndum. El 9N teníem una oportunitat per expressar una opinió inequívoca. Malauradament el Govern va acatar el dictat del Tribunal Constitucional i va reconvertir el referèndum en un “procés participatiu” sense vinculació política. Per tant, difícilment podrem confiar novament el vot als mateixos que es van plegar davant Madrid.

La fórmula que pot arrossegar més gent a les urnes, i que ho facin per a votar a una candidatura independentista, és que hi hagi el major nombre possible de candidatures que es comprometin clarament per la independència. Així ho diuen les enquestes i així ho diu el sentit comú. La idea de candidatura paraigües sembla la més assenyada per aconseguir maximitzar els vots. Sembla estrany, doncs, persistir de forma inflexible en la llista única (de dos partits) o res. A no ser que l’objectiu es pogués interpretar en clau d’estratègia electoral. Partit o país.

(Publicat a La Vanguardia del 15.12.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s