Podem

L’altre dia, escoltant les notícies a Rac1, em va cridar l’atenció que es referissin al partit delPablo Iglesias com “Podem” en comptes de “Podemos”, com havia sentit sempre. Li vaig enviar un missatge al Basté per dir-li que no entenia que l’esmentessin pel seu nom en català. Em va contestar que ho feien així perquè en català es tradueixen els noms dels partits i, a més, ells es fan dir “Podem” a Catalunya. No em vaig quedar molt convençut de la resposta i li vaig dir que, fos com fos, a mi em feia mal les oïdes. No discutiré pas les normes d’estil del seu mitjà periodístic,  però jo sempre he sentit dir Izquierda Unida, Herri Batasuna o Bildu, sense la seva traducció al català.

Més enllà de l’anècdota, crec que la traducció al català de “Podemos” té una significació que va molt més enllà d’una norma d’estil. El partit de Pablo Iglesias (o hauríem de dir Pau Esglésies?) és hereu del moviment 15M i materialitza políticament bona part d’un moviment social, fins ara informe, descontent amb les polítiques de retallades econòmiques, socials i democràtiques practicades pels governs que ens han portat a la crisi. Representa, per tant, tots aquells (que són molts) que no veuen en els polítics la solució als seus problemes sinó, precisament, els causants dels seus problemes. “Podemos” ve a donar esperança a qui no en tenia. Els seus vots els pesca en l’abstenció i en els desenganyats pel vot de l’esquerra, incapaç de transmetre’ls un discurs revolucionari il·lusionador. Dit això, aquesta lectura té el seu sentit en clau de política espanyola.

A Catalunya, les dinàmiques polítiques i socials, van per un altre camí. En primer lloc, aquí som ben conscients que els moviments socials van “de baix a dalt”. És a dir, parteixen de l’autoorganització de la gent que acaba creant estructures. Una experiència d’autoorganització social la vam viure amb el procés de consultes populars que va culminar amb la creació de l’Assemblea Nacional. A nivell polític, tenim la llarga experiència de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) que van néixer des del municipalisme amb un model independentista i d’esquerres transformador o la més recent de Procés Constituent. I en segon lloc, a Catalunya el moviment il·lusionador, a diferència d’Espanya, ja el tenim en el projecte independentista. La nostra societat ja està mobilitzada des dels darrers anys, per tal de transformar la societat, superar les mancances de l’actual estatus quo, i aspirar a una societat nova, sobirana, on hi compti la voluntat popular.

Per aquests motius, el moviment de “Podemos”, per molt respectable i necessari que sigui en clau espanyola, a Catalunya no és més que un fenomen importat, quasi diria, en calçador. És un partit llençat amb paracaigudes des d’Espanya sobre Catalunya. I aquest llançament des de dalt a baix simbolitza, encara millor, que “Podemos” no és moviment que hagi sorgit des del poble, si més no, a casa nostra. Sembla que algú està interessat a desviar part del moviment social que aposta per un canvi de model a Catalunya cap a una opció clarament no independentista com “Podemos”. Així que no hauríem de caure en el parany de catalanitzar-lo alegrement.

Quan veig el color lavanda que han triat com a identificatiu de “Podemos”, no puc evitar de pensar que intenten camuflar alguna cosa que no fa del tot bona olor en el seu partit. Per aquest motiu, al sentir la traducció al català de “Podemos”, a mi em sona “Pudem”, del verb pudir.

(Publicat a La Vanguardia del 24.11.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s