Robin Hood

El drama de les persones que perden la casa va tocar sostre al llarg del 2013. Catalunya, novament, liderant les xifres de tot tipus a l’Estat, va concentrar el 23,8% de tots elsdesnonaments. Sembla ser que aquest 2014 ha afluixat la cosa en termes absoluts, tot i que en termes relatius continuem sent els campions. Trist honor.

No he entès mai l’apatia de les autoritats públiques davant aquest drama social si no és per afavorir la banca que, com a la ruleta dels casinos, sempre guanya. Quan algú no pot fer front al deute de la hipoteca sembla raonable que perdi la propietat que avalava el préstec. El que ja no em sembla acceptable és que perdi el dret a viure-hi. Aquí és on hauria d’intervenir l’Administració per evitar el desnonament i permetre que continués vivint a canvi, això sí, d’un lloguer social. És aquí on s’haurien d’haver posat tots els recursos públics i no pas a tapar els forats en els bancs que després no serveixen la gent.

La recent creació d’un impost sobre la banca, el conegut com a impost sobre els dipòsits bancaris, és un modestíssim pas per a repartir la càrrega fiscal de forma més equitativa. Incomprensiblement, però, la Generalitat va assignar a aquest impost un caràcter finalista: allò recaptat seria per a pagar la retallada paga extra dels treballadors públics. Delirant. Jo sempre he estat contrari als impostos finalistes, em semblen una perversió del sistema. La totalitat d’ingressos han de servir per a finançar la totalitat de despeses i ha de ser cada Govern qui decideixi tant la política d’ingressos com la de despeses en funció de les necessitats socials i del seu programa de govern. A més, en el cas d’aquest impost, costa d’entendre que es facin dependre les retribucions d’uns treballadors amb allò recaptat pels dipòsits que tenen els bancs. No hi veig cap relació. Sigui com sigui, la Generalitat no ha recaptat més de 2,7 milions d’euros aquest 2014. La resta de recaptació prevista (685 milions d’euros) ha estat avalada per les entitats financeres que, d’aquesta forma, no han ingressat el seu deute tributari ja que han impugnat l’impost.

Jo proposo que el Govern de la Generalitat, si vol assignar una finalitat a aquest impost,  el dediqui a ajudar les persones desnonades. Aquí sí veig jo una relació entre el lucre dels bancs i la pobresa de la gent. Seria tant com treure-li als rics per ajudar els pobres. Amb 685 milions anuals la Generalitat podria ajudar molta gent desnonada o en risc de ser-ho. Seria un bon regal nadalenc i una bona forma de començar el 2015. Això sí, sense perjudici de retribuir els seus treballadors com els correspon!

(Publicat a La Vanguardia del dia 23.12.2014)

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s