El salari de la por.

A l’espera de dades oficials del quart trimestre de 2014, no es pot negar que l’evolució del PIB a Espanya durant aquest any ha estat francament positiva. És cert que de PIB no s’alimenten els 5.427.000 aturats que hi ha en aquest país, però també és cert que sense una recuperació d’aquest indicador macroeconòmic seria difícil que es poguessin alimentar per sí mateixos en el futur immediat.
Però, què és el famós PIB? És un indicador per a mesurar la creació de riquesa d’un país. Recull tot allò que produïm entre tots en béns i serveis. Si creix, cada any som una mica més rics, si decreix, tots som una mica més pobres. El problema és com es reparteix aquesta riquesa, però aquest és un altre tema, tant en creixement com en crisi. Està format per quatre components: la despesa pública, la inversió empresarial, el consum privat i el saldo del sector exterior, és a dir: exportacions menys importacions. Veiem cadascun d’ells.
La despesa pública, com sabeu, està en clara retracció. Tothom ens diu que el sector públic ha de fer retallades per contenir el dèficit provocat, no només per la crisi mateixa, sinó per la decisió d’assumir com a deute públic bona part del deute privat, és a dir, Bankia i la resta de bancs que incomprensiblement s’han volgut “rescatar” en comptes de deixar-los caure. Sigui com sigui, per la banda de la despesa pública difícilment farem créixer el PIB.
El segon component és la inversió empresarial. Aquesta ha patit moltíssim la restricció de crèdit conseqüència de la crisi dels bancs. L’aixeta del crèdit ha estat tancada molt de temps la qual cosa ha fet que la inversió empresarial estigués pel terra. A més, la crisi mateixa tampoc no animava a embarcar-se en gaires aventures. Ara, la cosa ha començat a redreçar-se i la inversió empresarial ha començat a augmentar fet que explica en part el creixement del PIB al 2014.
Un tercer aspecte és el sector exterior. Aquest ha tingut un comportament durant la crisi, en general, positiu. Això és degut a què les importacions van baixar al temps que les exportacions es mantenien o, fins i tot augmentaven. Ara, curiosament, amb el creixement comença a donar un saldo negatiu. Augmenta la propensió a importar i els països del nostre entorn no creixen com abans. Veurem quin impacte acaba tenint també la previsible caiguda de l’euro sobre el dolar i sobre la factura del petroli.
L’últim component és el consum privat. Des del meu punt de vista és la clau de la recuperació. En la mesura que es reactivi, les empreses (autòctones) vendran més, contractaran més personal (disminuirà l’atur i, per tant, la despesa pública en prestacions), es recaptaran més impostos i, per tant, millorarà també el sector públic. De manera que, en comptes de reduir salaris com hem fet fins ara, i tenint en compte que els costos laborals ja s’han reduït força a casa nostra, ja va sent hora d’augmentar els salaris de veritat i no com ha fet el govern amb una rebaixa de l’IRPF. D’aquesta forma allunyaríem un altre perill que amenaça l’economia com és la deflació.

Anuncis

Autor: xaviermartinez

Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s