Tu a Boston i jo a Califòrnia.

La seu del Banc d’Espanya, a la cantonada del Portal de l’Àngel amb Plaça Catalunya a Barcelona, té una ubicació privilegiada. Es tracta d’un macroedifici tant imponent com infrautilitzat, seguint l’estil de les seus emblemàtiques que tenen les seus oficials d’una capital d’Estat. Des de la creació de l’euro (ja fa uns quant anyets) les competències dels Bancs Centrals estatals es van reduir substancialment en favor del Banc Central Europeu. Així que no em puc imaginar quina activitat es fa darrere de cadascuna de les infinites finestres d’aquest magnífic edifici. Però no és l’únic.

La seu central de l’Agència Estatal d’Administració Tributària també ocupa una imponent construcció en el centre de Barcelona, a la Plaça Letamendi. A diferència del Banc d’Espanya, en aquest organisme treballen uns tres mil funcionaris que desenvolupen una activitat fabril de la que molts catalans hem comprovat els seus resultats. Un d’aquests ciutadans és, irònicament, el propietari de la finca: el senyor Josep Lluís Núñez.

En un altre indret cèntric, a tocar del Pla de Palau, s’aixeca un immens edifici majestuós: la seu del Govern Civil. Caminant cap el Passeig de Colom, a la cantonada amb Via Laietana, la societat estatal de Correus té un carismàtic emplaçament que ha servit, fins i tot, per a rodar pel·lícules en la seva escalinata d’entrada. Seguint amb la nostra caminada particular, de seguida trobem la seu de la Capitania General de l’Exèrcit, al Passeig de Colom 14 que ocupa un monumental construcció a primera línia de mar, davant el port, i al costat d’un altre edifici oficial més gris: el Registre Civil. Unes passes més enllà, toparem amb la seu de la Comandància Militar de la Delegació del Ministeri de Defensa a Les Rambles 1. Creuant Rambles, a l’altre cantonada topem amb una altre seu de l’exèrcit espanyol. Sense deixar de caminar, davant de les Drassanes hi ha l’artística mostra arquitectònica de les antigues Duanes, d’Enric Sagnier, (ara en desús) i al Passeig Josep Carner arribaríem a un altre edifici colossal de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Però no us penseu que són els únics. La mateixa Delegació del Govern de l’Estat ocupa un palau modernista en ple centre de l’Eixample. El reconeixereu perquè sempre està rodejat de policia “nacional” i de tanques de ferro. Es veu que no les tenen totes. Altres organismes de l’Estat també ocupen llocs desacatats al centre de la ciutat com ara l’Institut Nacional de la Seguretat Social, al carrer St Antoni Maria Claret, la residència militar a la Plaça Maria Cristina o el mateix Quarter del Bruc, a Pedralbes. Segur que em deixo molts més.

Entre tant, el nostre Govern ha decidit enviar les seus de totes les seves dependències públiques, començant per l’Agència Tributària de Catalunya, al final del passeig de la Zona Franca, en un barri perifèric i mal comunicat. Només quedarà en lloc cèntric la seu del Govern de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume on, per cert, hi te la seva seu des de fa sis-cents anys. Ja veurem quan triguem a veure un Zara o un Mango al seu lloc. Sembla ser que anem cap un model de ciutat que pretén convertir el centre en una mena de La Roca Village a lo bèstia, deixant els nostres edificis públics en mans de la multinacional de moda, centrifugant les oficines i els veïns per deixar espai als turistes. Estranya maniobra urbanística aquesta, que no sembla pensada en clau de país sinó en clau d’especulació immobiliària en la que uns pocs guanyen i els de sempre, perdem.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s