Monument’s men.

Al llarg de la història trobem infinits exemples d’espoliació del patrimoni artístic, alguns molt sonats. Des del robatori de la Mona Lisa, passant pel saqueig d’Iraq post-Sadam, peces precolombines, africanes o egípcies es troben en museus d’Estats Units o Europa, per no parlar dels obeliscs egipcis a Roma i Paris. Espanya ha estat, també en aquest camp, líder mundial en l’espoliació de béns del patrimoni històric. Des de les desamortitzacions de Mendizábal, fins la laxitud del franquisme, passant per l’Espanya napoleònica, aquí tothom que ha volgut s’ha emportat tot el que li ha donat la gana d’esglésies, castells, monestirs, etc.

Però no sempre resulta senzill reestablir els béns espoliats. Un cas il·lustratiu d’aquesta problemàtica el trobem en el Tresor de Troia, més conegut com a el Tresor de Príam. Després del seu descobriment per l’arqueòleg alemany Schliemann en l’actual territori de Turquia, aquest ho va fer traslladar a Grècia sense informar-ne les autoritats turques. Però, un cop a Atenes, Turquia va reclamar el tresor i el cas va ser portat als tribunals grecs, que el 1874 van emetre el veredicte que Schliemann havia de pagar deu mil francs d’or al museu de Constantinoble, però a canvi se li permetia conservar el tresor. Schliemann va pagar no solament els deu mil, sinó quaranta mil francs d’or més i va cedir la possessió d’algunes peces trobades a Troia al museu de Constantinoble. Després d’això, Schliemann va prometre que llegaria el tresor a Grècia a canvi de posseir, mentre visqués, totes les troballes de tots els llocs on aconseguís el permís de realitzar excavacions, però les autoritats gregues van rebutjar la proposta. El 1879, convençut per Rudolf Virchow, Schliemann va decidir donar el tresor a Alemanya, on va arribar al museu d’Arts i Oficis de Berlín fins que van passar al nou museu d’Etnologia. Però, després de la presa de Berlín per l’exèrcit soviètic en la Segona Guerra Mundial, el tresor de Príam va desaparèixer. Alguns van creure que l’or havia estat fos i que s’havia perdut per sempre. Fins que el 1993 es va confirmar que es trobava al Museu Pushkin de Moscou, a on s’havia portat en 1945 com botí de guerra. Per tant, a qui pertany el tresor? A Grècia? A Turquia? A Alemanya? A Russia?

El mateix podríem dir dels Frisos del Partenon que estan el British Museum i que l’Amal Clooney, com a advocada i de la mà d’un magnat grec, està col·laborant en el seu retorn. Molts són els monuments desubicats, com ara l’església romànica de San Martín de Fuentidueñas, que està a Nova York on va ser portada pedra a pedra els anys 50. No és un cas únic. No sé què dir-vos. De vegades és pitjor que no es moguin del seu lloc original. Mireu sinó les controvertides actuacions que sobre el patrimoni històric es fan en alguns llocs de casa nostra.

A Mont-roig del Camp s’ha fet una restauració de la font de la plaça Joan Miró sobre la que vaig contribuir a difondre la controvèrsia generada per Twitter i que, gràcies a això, Patrimoni de la Generalitat s’ha compromès a intervenir.  És només un petit exemple del polèmic límit entre la restauració i la reconstrucció.

Sigui com sigui, el tràfic il·legal d’obres d’art mou una xifra descomunal de diners només comparable al tràfic d’armes i al tràfic de drogues. Per aquest motiu m’ha sorprès veure els criminals curts de gambals de l’Estat Islàmic, destrossant a cops de mall figures mil·lenàries a Mossul. Aquestes estàtues són (eren) el testimoni de la seva cultura i, per tant, de la cultura de la humanitat. S’ha de ser imbècil (des del seu miop punt de vista) per no adonar-se’n, no ja del seu valor cultural (a aquests la cultura ja es veu que no els ha tocat ni de lluny) sinó del seu valor econòmic. El preu d’aquestes peces en el mercat de l’art és incalculable. Aquests islamistes m’han recordat els anarquistes que, als anys trenta, cremaven els bitllets perquè no creien en els diners. Burros!

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s