Dormint amb el seu enemic.

Un dels aspectes del pacte del full de ruta cap a la independència és que, de guanyar les forces del sí el 27 de setembre, durant un període posterior de deu mesos s’haurà de portar a terme la “creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat” com ara, la hisenda pròpia.
M’agradaria que les paraules representessin alguna cosa més que unes formes negres dibuixades en un paper. Voldria creure que, qui les escriu, domina el seu significat i que és conscient del que vol transmetre. Potser sóc un descregut, però ja van molts cops que he sentit allò de “crear estructures d’estat” i, a continuació, parlar “d’hisenda pròpia” mentre la realitat continua immutable. Les competències de la Generalitat en matèria de tributs són les mateixes de sempre, i encara hi ha algunes pendents de desenvolupar. Per altra banda, no cal ser molt perspicaç per observar la manca de voluntat per part del ministre Montoro de cedir la gestió de l’IRPF, ni l’IVA ni l’impost sobre societats a les Comunitats Autònomes i, encara menys, a Catalunya.
Ara em direu pessimista per no esperar que, a partir del 27 de setembre, el Govern no farà cas ni del Montoro ni del Govern de Rajoy i començarà a exercir la sobirania fiscal en contra de la voluntat d’Espanya. Però jo crec que no és pessimisme. I és que hi ha fets que em fan dubtar de la determinació de tirar endavant la sobirania fiscal i de forçar la màquina fons.
És que, veureu, hi ha una cosa que no me l’explico. A veure, si el Govern tenia clar que volia signar aquest Full de ruta cap a la independència i que, a partir del 27 de setembre, s’ha de posar a treballar per “crear i posar en funcionament la hisenda pròpia”, com és que en data 11 de març de 2015 (res, fa just dues setmanes) va decidir prorrogar la gestió i recaptació dels tributs de la Generalitat en els 53 Registradores de la Propiedad fins, pràcticament el 2018? Com és possible deixar en mans d’un cos de funcionaris d’elit de l’Estat espanyol la gestió i recaptació dels nostres impostos? Què farà el nou Govern a partir del 27 de setembre? No podrà rescindir l’acord amb els Registradores de la mateixa forma que tampoc no podrà rescindir impunement les concessions de les autopistes, per exemple. Així doncs, l’Agència Tributària de Catalunya s’haurà de limitar a prestar servei en les quatre míseres oficines que manté en tot el territori, mentre que en la resta de 940 municipis catalans, la gestió tributària romandrà, un cop més, en mans dels Registradores de la Propiedad.
No representa una duplicitat innecessària mantenir aquest Conveni quan ja tenim signat un altre amb les quatre Diputacions que també tenen una xarxa paral•lela desplegada per tot el territori? Cal mantenir el negoci dels Registradores que ens costen un bon grapat de milions cada any i que van a comissió del que liquiden? No havíem quedat que anàvem cap a un model cooperatiu i no repressiu?
Davant d’aquest panorama no ha d’estranyar que el Govern decideixi abandonar l’edifici de la seu de Fontanella, on fins ara està l’Agència Tributària de Catalunya, i portar-la al final del Passeig de la Zona Franca, entre el cementiri de Montjuïc i la futura presó model. La ubicació triada, vistes les circumstàncies, resulta d’allò més premonitòria.

Autor: xaviermartinez

Economista, Sociòleg. President de l'Associació Professional de Tècnis de l'Administració Triutària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s